El olvido que seremos (novela gráfica)

Tyto Alba (Badalona, 1975) fa els seus primers passos professionals com a pintor exposant en diverses galeries de Barcelona. Durant una estada a Ciutat de Mèxic comença la seva carrera de dibuixant, en què fa el còmic Black River Together (Ediciones del Castor, 1999) i algunes històries curtes per a diferents publicacions. De tornada, treballa uns quants anys il·lustrant articles d’opinió a El Periódico de Catalunya i desenvolupa el projecte PDA (Pequeños Dibujos Animados) mitjançant la realització de curtmetratges d’animació en col·laboració amb nens de països diferents. Coescriu el guió de Santo Cristo (Glénat, 2009), que dibuixa el mexicà Pablo Hernández, i el mateix any repeteix editorial amb El hijo, aquest cop amb guió de Mario Torrecillas. En el seu projecte següent adapta al còmic Sudd (Glénat, 2011), juntament amb Gabi Martínez, autor de la novel·la homònima. Amb aquestes dues últimes obres guanya el premi Junceda en la categoria de còmic.Il·lustra el llibre Un regalo de Navidad (Periférica, 2012), de Robert Louis Stevenson, i col·labora novament amb Gabi Martínez per adaptar al còmic Sólo para gigantes (Astiberri, 2012). Ja en solitari, s’endinsa a Dos espíritus (Astiberri, 2013), un western atípic crepuscular, i La casa azul (Astiberri, 2014), un homenatge a dues figures eternes, Frida Kahlo i Chavela Vargas. Amb guió de Katrin Bacher, il·lustra Tante Wussi (Astiberri, 2015), que va rebre el premi Ciutat de Palma. I realitza com a autor complet La vida (Astiberri, 2016), sobre la relació entre els artistes Carles Casagemas i Pablo Picasso; abans d’heure-se-les amb la figura de Fellini gràcies a una estada a la Real Academia de España a Roma que pren forma en Fellini en Roma. El llibre Balthus y el conde de Rola (Astiberri, 2019) sorgeix d’un encàrrec per part del Museo Nacional Thyssen-Bornemisza per acompanyar una exposició del pintor francès. Whitman (Ast...

Héctor Abad Faciolince nació en Medellín (Colombia), en 1958. Estudió Lenguas y Literaturas Modernas en la Universidad de Turín (Italia). Además de ensayos, traducciones y críticas literarias, ha publicado, entre otros, los siguientes libros: Asuntos de un hidalgo disoluto (Alfaguara, 1994), Tratado de culinaria para mujeres tristes (Alfaguara, 1997), Fragmentos de amor furtivo (Alfaguara, 1998), Angosta (2003), El olvido que seremos (2006; Alfaguara, 2017; llevada al cine en 2020 por Fernando Trueba, reconocida por los festivales de Cannes y San Sebastián y ganadora del Goya 2021 a la mejor película iberoamericana y de cinco de los principales premios Platino 2021), La Oculta (Alfaguara, 2015), Lo que fue presente (Alfaguara, 2020) y Salvo mi corazón, todo está bien (Alfaguara, 2022). Con su tercera novela, Basura (2000), obtuvo en España el I Premio Casa de América de Narrativa Innovadora. Ha publicado también un libro de poemas, Testamento involuntario (2011); uno de ensayos, Las formas de la pereza (2007), y otro de narrativa, Traiciones de la memoria (Alfaguara, 2009). De sus libros hay traducciones a más de quince idiomas.