El proceso inquisitorial de Jerónimo de Rojas, morisco de Toledo (1601-1603)

El procés inquisitorial contra el morisc Jerónimo de Rojas, botiguer toledà, que es desenvolupa entre 1601 i 1603, ofereix característiques excepcionals que fan que el seu estudi presente un interès especial, ja que la informació contra el reu prové d'orígens diferents als habituals: les xarrades amb el seu company de cel·la, el famós predicador mercedari fra Hernando de Santiago, a qui tracta de convertir a l'islam, i els "papers" autògrafs amb els quals pretén comunicar-se amb la seua família i amics des de les presons secretes i que transmeten directament les seues angoixes i esperances. En el dur debat religiós que Rojas manté en la presó, apareixen personatges coneguts en la història dels moriscos, com el llicenciat Miguel de Lluna i l'alcaid marroquí Ibn Tuda. Així doncs, l'estudi del procés, a més de donar-nos a conèixer les creences i pràctiques islàmiques d'un morisc castellà, ens informa sobre qüestions clau en temps previs a l'expulsió, com els Ploms del Sacromonte, les xarxes de solidaritat morisca i la imbricació dels moriscos amb el nord d'Àfrica, especialment, amb el Marroc; mostra, en definitiva, les diverses facetes d'aprofitament metodològic que pot oferir un procés inquisitorial.

El procés inquisitorial contra el morisc Jerónimo de Rojas, botiguer toledà, que es desenvolupa entre 1601 i 1603, ofereix característiques excepcionals que fan que el seu estudi presente un interès especial, ja que la informació contra el reu prové d'orígens diferents als habituals: les xarrades amb el seu company de cel·la, el famós predicador mercedari fra Hernando de Santiago, a qui tracta de convertir a l'islam, i els "papers" autògrafs amb els quals pretén comunicar-se amb la seua família i amics des de les presons secretes i que transmeten directament les seues angoixes i esperances. En el dur debat religiós que Rojas manté en la presó, apareixen personatges coneguts en la història dels moriscos, com el llicenciat Miguel de Lluna i l'alcaid marroquí Ibn Tuda. Així doncs, l'estudi del procés, a més de donar-nos a conèixer les creences i pràctiques islàmiques d'un morisc castellà, ens informa sobre qüestions clau en temps previs a l'expulsió, com els Ploms del Sacromonte, les xarxes de solidaritat morisca i la imbricació dels moriscos amb el nord d'Àfrica, especialment, amb el Marroc; mostra, en definitiva, les diverses facetes d'aprofitament metodològic que pot oferir un procés inquisitorial.