El regal de la vida
Setanta-set anys de compromís d'una monja entre dos segles
¿Quieres que te avisemos si lo volvemos a recibir?
Sinopsis
El relat d'una monja que ha viscut la religió al costat de la gent del carrer.
Una altra Església es possible i Victòria Molins ho demostra. Ella conforma -amb Sor Lucía Caram i Teresa Forcades- la tríada de monges a contracorrent de la societat i de l'Església: monges progressistes, en contacte amb la realitat i amb una visió absolutament humanista del que hauria de significar la religió. Victòria Molins és, de totes elles, la més terrenal.
Després de molts anys dedicada a l'ensenyament de la llengua, la literatura i la filosofia a escoles jesuïtes, als 80 la Viqui es va traslladar al Raval, on viu des de llavors, humilment, en comunitat, sense hábits ni monestirs. No li queden complexos ni perjudicis i té la saviesa de qui ha viscut molt i molt intensament, de qui no jutja ningú sinó que, simplement, estima.
Ficha Técnica
Editorial: Columna Cat
ISBN: 9788466417310
Idioma: Catalán
Número de páginas: 206
Fecha de lanzamiento: 01/11/2013
Año de edición: 2013
Especificaciones del producto
Recibe novedades de Maria Victòria Molins directamente en tu email
Reseñas sobre El regal de la vida
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
0 Reseñas
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
Los libros más vendidos esta semana
Sinopsis
El relat d'una monja que ha viscut la religió al costat de la gent del carrer.
Una altra Església es possible i Victòria Molins ho demostra. Ella conforma -amb Sor Lucía Caram i Teresa Forcades- la tríada de monges a contracorrent de la societat i de l'Església: monges progressistes, en contacte amb la realitat i amb una visió absolutament humanista del que hauria de significar la religió. Victòria Molins és, de totes elles, la més terrenal.
Després de molts anys dedicada a l'ensenyament de la llengua, la literatura i la filosofia a escoles jesuïtes, als 80 la Viqui es va traslladar al Raval, on viu des de llavors, humilment, en comunitat, sense hábits ni monestirs. No li queden complexos ni perjudicis i té la saviesa de qui ha viscut molt i molt intensament, de qui no jutja ningú sinó que, simplement, estima.