Escrit en el punt més àlgid de la guerra freda, l'any 1959, El sentit comú i la guerra nuclear volia «evitar la catàstrofe que resultaria d'una guerra amb bombes d'hidrogen a gran escala». Antibel·licista de soca-rel, Bertrand Russell hi parla sense concessions contra l'amenaça d'un conflicte nuclear i apunta els passos necessaris per evitar-lo. El seu argument central --que l'única manera de posar fi a l'amenaça de la guerra nuclear és posar fi a la guerra mateixa-- és tan rellevant avui com fa cinquanta anys.
Bertrand Russell (1872-1970) va ser un dels pensadors més formidables de l'era moderna. Filòsof, matemàtic, innovador de l'educació, defensor de les llibertats intel· lectuals, socials i sexuals, i advocat de la pau i els drets humans, va ser també un escriptor prolífic, popular i enormement influent, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (1950).«Russell es va proposar sacsejar, amb un crit d'alarma d'una contundència extraordinària, la consciència de l'opinió pública.» (August Gil Matamala) «Les anàlisis i advertències de Bertrand Russell, eloqüents i lúcides [...], haurien de trobar un lloc prominent en el pensament dels que tenen l'esperança de revertir l'impuls, aparentment inexorable, que ens condueix a la destrucció.» (Noam Chomsky).
Ficha técnica
Editorial: Angle
ISBN: 9788416139538
Idioma: Catalán
Número de páginas: 136
Tiempo de lectura:
3h 9m
Fecha de lanzamiento: 01/05/2015
Año de edición: 2015
Plaza de edición: España
Número: 10
Alto: 23.0 cm
Ancho: 15.0 cm
Peso: 240.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Bertrand Russell
Trelleck, (1872-1970). Bertrand Russell se formó integramente en Cambridge, donde más tarde impartió clases. También trabajó como profesor en las universidades de Pekin y de Estados Unidos. En un primer momento, su filosofía partió de las Matemáticas. Entre 1910 y 1913 escribió 'Principia mathematica', su obra más importante. Russell redujo las matemáticas a una rama de la lógica que denominó logiscalismo. En el plano político, se distinguió por sus tendencias pacifistas, que en más de una ocasión le costaron la cárcel, y sus ideas contrarias a la religión. En 1945 publicó 'Historia de la filosofía occidental' y en 1950 recibió en Premio Nobel de Literatura.