A través d'una vasta galeria de personatges ingenus, violents i misteriosos que se'ns fan inoblidables, passem de la infantesa idíl·lica de la mare a Menorca, a l'adolescència barcelonina del fill, pertorbada per l'autoritarisme més arbitrari. Les novel·les que s'apleguen a El silenci del món constitueixen un díptic indissociable. És veritat que poden ser llegides independentment l'una de l'altra però, si les veiem com una unitat, tant La noia del ball com Sota la pols s'il·luminen de matisos nous.
Ficha técnica
Editorial: Labutxaca
ISBN: 9788499303000
Idioma: Catalán
Número de páginas: 600
Tiempo de lectura:
14h 22m
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo
Fecha de lanzamiento: 07/06/2011
Año de edición: 2011
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Labutxaca
Labutxaca
Alto: 20.5 cm
Ancho: 13.0 cm
Grueso: 1.5 cm
Peso: 142.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Jordi Coca
Jordi Coca (Barcelona, 1947) doctor en Arts Escèniques, va començar a publicar l'any 1971 amb l'obra Un d'aquells estius (Els Lluïsos) i un llibre on oferia la primera visió global de Joan Brossa. Ha escrit una vintena de novel·les i ha obtingut nombrosos premis, entre els quals destaquen el premi Josep Pla 1992 (La japonesa), el Nacional de la Crítica 1994 i 2013 (Louise, un conte sobre la felicitat i En caure la tarda), el Sant Jordi 2000 (Sota la pols), el Joanot Martorell 2004 (Cara d'àngel) o el Sant Joan 2009 (La nit de les papallones). D’altres obres publicades recordem Mal de lluna (1988), L'Emperador (1997), Lena (2002), La noia del ball (2007), El diable i l’home just (2014), Califòrnia (2016) o Els ulls dels homes mentiders (2018). La seva obra ha estat traduïda al castellà, al francès, a l'italià i a l'anglès. Com a assagista, cal esmentar l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Intent de Teatre Nacional. 1955-1963 (1978) El teatre de Josep Palau i Fabre: alquímia i revolta (2013) i El teatre de Shakespeare en el seu context (2022). Jordi Coca també és dramaturg i director d’escena, i ha dirigit obres pròpies, d’Antonin Artaud, Joan Brossa, Samuel Beckett, Josep Palau i Fabre, o Peter Handke.