«La poesia, diu Antoni Ferrer, és probablement el més subtil mètodedautoconeixement que lhome té. Saboca al teixit fragmentari de lavida efectivament viscuda, sempre sargit, sempre apedaçat, i repara irevela la túnica inconsútil que aquest constant teixir i desteixir ordeix,perquè lhome, com la vida mateixa, és u i el mateix en els seus canvis,malgrat els canvis i gràcies a ells. Per això, la poesia pot cobrir desentit i pietat els meus dies i els dies del meu món. I la història senceradels vius i dels morts. Trobar, al besllum dels seus versos, tan savis itan secretament íntims, el periple fragmentat i la tela inconsútil delésser humà concret i irrepetible que és Antoni Ferrer amb les seuescontradiccions, les seues esperances, i tota lalegria i el dolor que haanat fent-lo ser és una experiència que també ens repara i revela anosaltres, els lectors, perquè la seua poesia ens acull i ens comparteix.»«La poesia, diu Antoni Ferrer, és probablement el més subtil mètodedautoconeixement que lhome té. Saboca al teixit fragmentari de lavida efectivament viscuda, sempre sargit, sempre apedaçat, i repara irevela la túnica inconsútil que aquest constant teixir i desteixir ordeix,perquè lhome, com la vida mateixa, és u i el mateix en els seus canvis,malgrat els canvis i gràcies a ells. Per això,...