Fa un segle, en una Barcelona caòtica, plena d’energia i travessada per tota mena de conflictes polítics, uns homes van tenir la idea de transformar el país editant clàssics grecs i llatins. Així va néixer la Fundació Bernat Metge, l’aventura cultural més ambiciosa que ha vist Catalunya.
El 1922, quan va arrencar, semblava una proesa impossible, però en pocs anys es va convertir en un fonament irrenunciable de la cultura catalana i la va elevar al nivell més exigent de l’Europa de l’època.
Els grans protagonistes d’aquesta història van ser el polític Francesc Cambó, l’intel·lectual i activista Joan Estelrich i el poeta Carles Riba. No seria fàcil trobar a la Catalunya d’aleshores tres personalitats més diferents. Però la força del projecte els va fer oblidar els recels i els va alinear en la mateixa direcció: Cambó hi va posar l’empenta inicial i els diners necessaris; Estelrich, el primer director, hi va afegir ideologia humanística i mà esquerra; i Riba, tota la resta: els coneixements, el mètode, la sensibilitat literària, la profunditat.
La prosa vibrant de Raül Garrigasait, actual president de La Casa dels Clàssics, i el bagatge que li confereix haver estat editor de la Bernat Metge durant més d’una dècada, converteixen Els fundadors en un bell homenatge als fonaments de la nostra cultura. La col·lecció de clàssics grecs i llatins es revela en aquest llibre com un exemple únic de continuïtat a través dels moments més foscos i més brillants de la història. del país.
Ficha técnica
Editorial: Ara Llibres
ISBN: 9788417804077
Idioma: Catalán
Número de páginas: 280
Tiempo de lectura:
6h 38m
Encuadernación: Tapa dura
Fecha de lanzamiento: 27/01/2020
Año de edición: 2020
Plaza de edición: Barcelona
Alto: 23.0 cm
Ancho: 16.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Raül Garrigasait
Raül Garrigasait (Solsona, 1979) és escriptor i hel·lenista. En el camp de l’assaig ha explorat temes com el cosmopolitisme (El gos cosmopolita i dos espècimens més, 2012), Santiago Rusiñol i l’entrada de la modernitat a Catalunya (El fugitiu que no se’n va, 2018), la relació entre els clàssics grecollatins i el poder (Els fundadors, 2020) i les connexions entre història i biografia (País barroc, 2020). És autor de les novel·les Els estranys (2017) i Profecia (2023). Els estranys (2017) va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any i el Premi El Setè Cel. Movent-se entre la reflexió i la narrativa, ha anat construint una obra que aprofita elements d’una llarga tradició literària i filosòfica per interrogar-se sobre els ídols i els malestars de la modernitat. A Fragmenta ha publicat La ira (2020), dins de la sèrie «Pecats capitals» i ha traduït i fet la introducció del llibre El sagrat, de Rufolf Otto (2021). Pel conjunt d’assajos publicats el 2020, va obtenir el premi Punt de Llibre del digital Núvol. Doctor en filologia clàssica i professor de la Universitat de Barcelona, presideix La Casa dels Clàssics, un projecte que promou la difusió dels clàssics universals