Els moixons

| hace 23 días

Mentre estava llegint el llibre em preguntava si estava llegint una novel·la. Jo crec que no és una novel·la en el sentit estricte. L’he llegida més com una narració poética. Els esdeveniments que explica no fan servir una linia temporal estricta. És com un llibre de records. L'escriptora fa servir bastant sovint les metàfores, ja des del títol. Utilitza molt bé aquests recursos de la llengua. Pel que fa al vocabulari, he llegit que a l’autora no li agrada que li parlin de paraules “dialectals”. Però és evident que, tot i que l’obra està escrita en català, hi ha paraules que no es faríen servir a segons quines zones de Catalunya si no és que la persona vé d’aquelles terres, i per tant, ens criden l’atenció. També he llegit, després de la lectura del llibre,que els personatges estan basats en persones reals, però que l’autora els ha reconstruït literàriament. Per mi, té un gran mèrit partir de persones per oferir-nos un relat preciós i, al mateix temps autèntic. Per cert, que m’ha cridat aquesta tradició de “trencar un cop d’aire”. M’ha recordat la tradició a la part de Suïssa on es parla francès i a la Savoia dels “faiseurs de secret”. Si pogués li preguntaria a l’escriptora si coneix aquesta tradició. En definitiva, valoro molt positivament aquest llibre.