En un poblet blau on no hi passava res

Una nova joia il·lustrada de Martín Badía sobre amistat i tolerància, ideal per a lectors de totes les edats.

«Aquest era un poblet blau, on no passava res. Cada dia el sol sortia i acariciava les finestres, i els veïns s'ajuntaven a xerrar a la plaça. A la font hi havia ànecs i a l'estable una vaca.»

Un dia va arribar un estrany a trencar l’harmonia del blau uniforme. Amb el seu vestit color taronja i vermell, es va asseure a mirar les estrelles. La gent murmurava. Fins que van descobrir que a Nael, que així es deia l'estrany, també li agradava donar menjar als ànecs.

De vegades el que no coneixem ens fa por. Però si obrim la porta i la ment, descobrim que allò que ens resulta tan aliè, pot ser en realitat, molt semblant a nosaltres mateixos.

Una nova joia il·lustrada de Martín Badía sobre amistat i tolerància, ideal per a lectors de totes les edats.

«Aquest era un poblet blau, on no passava res. Cada dia el sol sortia i acariciava les finestres, i els veïns s'ajuntaven a xerrar a la plaça. A la font hi havia ànecs i a l'estable una vaca.»

Un dia va arribar un estrany a trencar l’harmonia del blau uniforme. Amb el seu vestit color taronja i vermell, es va asseure a mirar les estrelles. La gent murmurava. Fins que van descobrir que a Nael, que així es deia l'estrany, també li agradava donar menjar als ànecs.

De vegades el que no coneixem ens fa por. Però si obrim la porta i la ment, descobrim que allò que ens resulta tan aliè, pot ser en realitat, molt semblant a nosaltres mateixos.