La casa té un passadís llarg, molt llarg. I, de nit, quan tot està en silenci, shi senten sorolls estranys. La mare diu que és la fusta de terra, que cruix de tan vella com és. El pare opina que deuen ser les canonades de laigua. I el Xavier afirma que són les rates, que es posen a córrer per dins de les parets. Però res daixò no és veritat. Jo sé que el soroll el fan els fantasmes