Sinopsis de FINAL DE LA DIABETES: CELULAS MADRE LA ESPERANZA DE LA BIOMEDICIN A
«Quiero escribir un libro de reflexión, un tanto provocador si es necesario, después de oír, atónito, una abundante cantidad de sandeces sobre las células madre y la diabetes.» Amb aquesta claredat ens mostra Ramon Gomis les seues cartes. Avui, la vida de les persones que pateixen diabetis és molt més còmoda que fa trenta anys, i molt més fàcil, el control metabòlic de la malaltia. Però des del descobriment de la insulina cap dels avenços de la biociència no ha curat encara una persona amb diabetis. Per què? Els experiments amb cèl·lules mare en són la solució? La medicina i la ciència només s'aprenen fent un esforç per contestar aquelles preguntes que plantegen tant els malalts com els experiments. En l'exercici de respondre-les és quan avancem en el nostre saber. Conscient d'això, La fi de la diabetis?, escrit des de l'experiència i amb optimisme, reflexiona obertament sobre un tema de molta actualitat.
Ficha técnica
Traductor: Coral Barrachina
Editorial: Publicacions de la Universitat de València
ISBN: 9788437067247
Idioma: Castellano
Número de páginas: 88
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/01/2008
Año de edición: 2008
Plaza de edición: València
Colección:
Sin Fronteras
Sin Fronteras
Número: 9
Alto: 23.5 cm
Ancho: 15.0 cm
Peso: 172.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Ramon Gomis
(Reus 1946) ha publicat diverses llibres en prosa: Paisatge de tardor (1990); Viatge per la mar de la Frau (1995), premi a la creació de la Fundació Enciclopèdia Catalana; El Gabriel Ferrater de Reus (1998); El gust de menjar i altres delícies (2003); Altres retrats, més o menys impertinents (2022), i El jove Gabriel Ferrater, la llegenda (2024). Entre les seves obres de teatre estrenades i publicades hi ha La petita història d’un home qualsevol (1970), Premi Joan Santamaria; Capvespre al jardí (Teatre Lliure, 1990); El mercat de les Delícies (Teatre Romea, 1993); Al fil de la mar ( Teatre Versus 2006); Espiadimonis (Teatre Lliure, 2012), i Només els corbs van tips (2023), Premi Saó de Ponent.