📗 Libro en catalán FORMENTERA LADY

L’atzar, que tot ho pot, reuneix una tropa de cavalls salvatges durant un cap de setmana catàrtic, ple d’històries, secrets i epitafis, per celebrar el cinquantè aniversari del Daniel Alfals. Es troben a cal Pardal, la casona rural que s’ha arreglat per portar una vida tranquil·la. El Daniel, de fet, és l’eix sobre el qual pivoten les històries que els comensals han anat recordant, per formar aquesta novel·la d’experiències imprescindibles, narrades amb autenticitat i coratge. Tots els narradors ultrapassen la bombolla d’aquells anys setanta i vuitanta perduts dins l’embornal del temps: neix la veu de la consciència plural, tant dels difunts com dels supervivents. Dilueixen les últimes fronteres entre les realitats de la memòria i les ficcions de la imaginació, i a partir d’allà expulsen la criatura meravellada que és Formentera Lady, la memòria d’un somni prohibit que acaba en malson. A cada pàgina, van deixant estrips de l’ànima. La d’una joventut arriscada i ferotge, que amb la força redemptora de l’amor mirarà de renéixer, després d’arrossegar-se pels abismes de l’addicció: il·lusions mutilades i carreteres entrecreuades; tràfics xics o mitjans, robatoris i estafes; culleres blegades per dissoldre-hi l’heroïna i crims per tapar el passat; barcelones desaparegudes i un Nàpols on apostar per una vita nuova… Música a dojo, venjances implacables, una bomba de rumba, monos enrabiats en una cala sota La Mola, els pisos de l’ultradreta de l’Eixample, el Madrid més canalla, fleques amb dues menes de coca, i l’anyada viscuda entre Eivissa i Formentera. Jordi Cussà ens ofereix la crònica d’una generació desfeta, proposant un gènere bastard,sense límits, amb la barreja justa d’emoció, pietat i, sobretot, veritat. El vigor de les frases directes, els diàlegs esmolats, els jocs de mots, l’amor per l’oralitat, l’al·literació i la ironia es combinen per oferir episodis amb el traç d’una vinyeta narrativa per una banda i instants d’epifania poètica per l’altra. A Formentera lady, les dècades viscudes perillosament, el desgavell social i personal ressonen encara com la sang que s’amuntega rabiosa a la templa.