Jordi Cussà

Partint d'un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d'una família pel mar Mediterrani i deserts enlla. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII. És així com El Ciclop reflexiona, d'una banda, sobre el decurs dels individus i de la humanitat, mentre de l'altra es rabeja en una font de peripècies a còpia d'èpica, lírica i ironia.

Un recull de contes que són, en definitiva, un homenatge a la Patum. Amb un bon raig de sentit tràgic, com reconeix l'autor, quatre esquitxotades d'humor berguedà i moltes ganes de traduir a mots all

Un pianista solitari, amb fortes tendencies addictives, accepta acompanyar un grup de gospel de Louisiana en la seva gira per Catalunya. Aquesta experiencia, professionalment molt positiva, el dura a retrobar-se amb el passat i alhora a enfrontar el seu futur i la realitat de lessencia humana en les seves diverses formes.Clara i les ombres planteja tot un seguit de tensions provocades per sentiments que molt sovint creiem eradicats; ens fa visitar i contrastar des de diverses optiques bona part dels prejudicis de la societat actual, des dels racistes fins als de classe. La varietat de paisatges i personatges que la conformen, i la força del fet imprevist com a constant, asseguren un compas despert i un ventall de relacions humanes intenses, vives, a vegades contraposades.A partir daquests elements i de la trama mateixa de la novel·la, emergeixen els dos personatges protagonistes, aparentment oposats, que aborden sense complexos els conceptes mes profunds de lexistencia: els marges del desti i la llibertat, el pes de les circumstancies i de les decisions propies. Pero tambe lamor, lamistat, lafliccio, la solidaritat i labsurd de tot plegat.Clara i les ombres ens insinua, amb gran força narrativa, que la felicitat nomes pot sorgir, espontania i esporadica, quan les persones aprenen a mantenir la passio per continuar vivint.

A reveure, Espanya és una novel•la de politicaficció que, partint sense embuts de la realitat actual, cerca les coordenades del  GPS independentista. L'acció, de fet, començar quan la néta de la

Godot & Co és una xarxa oculta molt ben tramada que pretén acabar amb el món sencer, intenció que no s'explicita en cap moment, però que és latent en les ments calculadores que dirigeixen aquesta companyia, de la qual Max forma part sense cap mena d'escrúpol. Però mentre juga un campionat d'escacs a Sitges coneix a Clara i aquesta li desperta la part humana, la part feble, que tenia enterrada i refredada per una infantesa difícil, un posterior parricidi, una adolescència en un orfenat i una segona oportunitat de refer el que no podia haver començat més malament dins l'entramat de la Companyia, per a la qual es convertirà primer en un assassí i després un dels seus cervells principals. Max viu entre els escacs i els encàrrecs de Godot & Co, i ni és ni no és feliç, perquè tampoc s'ho planteja. Però l'aparició de Clara li instal·la un sentiment de culpa a dins que fa que deixi de ser un esclau en mans del Regidor, l'únic cap visible de la xarxa, i comenci a pensar per ell mateix i, per tant, proposar-se una nova vida lluny de la Companyia, però no és tan fàcil: Godot & Co és al darrere dels últims desastres que ha viscut la humanitat: la caiguda de les Torres Bessones, la guerra a l'Afganistan, la invasió d'Iraq, etc.; i fins a l'últim centímetre de terra habitable és controlat per ella.

L'evolució dels fets en si, i les acrobàcies formals del text, permeten descabdellar una perspectiva, molt fresca i original, sobre el sentit de l'existencia dels essers humans, com a individus i com

La serp narra l´evolució d´una nissaga d´Empúries d´ençà del segle VI aC fins al II de la nostra era. En un període tan extens, és inevitable que el litoral català faci d´escenari per a les societats més diverses: pobles ibers, grecs expansius, romans marcials, púnics agosarats i ristians ecumènics el fressen, hi entaulen amistats o s´embranquen en disputes de llarga durada.

Wild Horses is a brutally powerful, unflinching account of the heroin epidemic that swept across Catalonia in the 1980s. The novel, told from a variety of points of view, tells the story of a group of friends as they buy, sell, and consume heroin and other drugs in their home town. Wild Horses is a kaleidoscope of voices, stories, song lyrics and heartbreakingly all-too-real characters. It is a true classic of modern story-telling that is both shocking and captivating at the same time.

Contes d'onada i de tornada és un recull concebut amb esperances de novel·la, que ens parla, sobretot, de les marees existencials dels humans més o menys adults, Però també de com el paisatge, sigui

Novel·la sobre un tema punyent i actual, des del punt de vista d?un adolescent.El dotze aniversari es l'últim que el Dusko passa a casa seva. La guerra dels Balcans dels anys noranta entra en la seva vida i l'esbotza de ple. Fill de Sarajevo i entremesclat de totes les etnies de la zona, el Dusko celebra els tretze, els catorze i els quinze anys lligat a un escenari de lluites, odis, venjances i mentides. Entre vens. Despres d'aquests anys, res no podra tornar a ser com abans. El noi de Sarajevo no es una cronica de guerra, sino l'experiencia novel·lada d'un adolescent inquiet que creix durant el conflicte entre serbis, croats i bosnians, un infern que no pot oblidar. Agafats de la ma del Dusko, descobrirem el mon amb ell i ens encararem a la vida amb el seu dolor i la seva esperança.

Latzar, que tot ho pot, reuneix una tropa de cavalls salvatges durant un cap de setmana catartic, ple dhistòries, secrets i epitafis, per celebrar el cinquantè aniversari del Daniel Alfals. Es troben a cal Pardal, la casona rural que sha arreglat per portar una vida tranquil·la. El Daniel, de fet, és leix sobre el qual pivoten les històries que els comensals han anat recordant, per formar aquesta novel·la dexperiències imprescindibles, narrades amb autenticitat i coratge. Tots els narradors ultrapassen la bombolla daquells anys setanta i vuitanta perduts dins lembornal del temps: neix la veu de la consciència plural, tant dels difunts com dels supervivents. Dilueixen les últimes fronteres entre les realitats de la memòria i les ficcions de la imaginació, i a partir dalla expulsen la criatura meravellada que és Formentera Lady, la memòria dun somni prohibit que acaba en malson.A cada pagina, van deixant estrips de lanima. La duna joventut arriscada i ferotge, que amb la força redemptora de lamor mirara de renéixer, després darrossegar-se pels abismes de laddicció: il·lusions mutilades i carreteres entrecreuades; trafics xics o mitjans, robatoris i estafes; culleres blegades per dissoldre-hi lheroïna i crims per tapar el passat; barcelones desaparegudes i un Napols on apostar per una vita nuova Música a dojo, venjances implacables, una bomba de rumba, monos enrabiats en una cala sota La Mola, els pisos de lultradreta de lEixample, el Madrid més canalla, fleques amb dues menes de coca, i lanyada viscuda entre Eivissa i Formentera.Jordi Cussa ens ofereix la crònica duna generació desfeta, proposant un gènere bastard,sense límits, amb la barreja justa democió, pietat i, sobretot, veritat. El vigor de les frases directes, els dialegs esmolats, els jocs de mots, lamor per loralitat, lal·literació i la ironia es combinen per oferir episodis amb el traç duna vinyeta narrativa per una banda i instants depifania poètica per laltra. A Formentera lady, les dècades viscudes perillosament, el desgavell social i personal ressonen encara com la sang que samuntega rabiosa a la templa.

La distància que separa un personatge històric del seu mite és prima com un alè. En el precís moment en què la persona expira, neix el mite. Aquest és el cas de Guillem de Berguedà, el protagonista d

Amb la publicació de Cavalls salvatges l’any 2000, Jordi Cussà es va presentar com a narrador amb un tema tan delicat i marginal com la corda fluixa dels addictes a l’heroïna. I per travar un paral·l

L'alfil sacrificat és una novel·la de les que fan bo el tòpic que costa de deixar i s'ha de llegir d'una tirada, probablement perquè el seu ritme és atiat des de l'arrencada amb una pregunta d'esperit dostoievskià: per quin m

Niel, Ona y Àsia vivieron en los años ochenta una juventud frenética entre Cataluña y las islas Pitiusas. Gozaron sin mesura del sexo, la música y las drogas hasta que cayeron en el pozo de la adicci

"Encara teníem aquella espurna d’il·lusió que tenyia d’experiència irrepetible qualsevol dilluns, qualsevol dimecres”, llegim a la novel·la. I aquesta espurna brilla a totesles pàgines del còmic, fin

La vida del primer emperador de la Xina es un coctel entre realitat i meravella que no te res a envejar a les epopeies homeriques. Qin Shi Huangdi te un paper d'heroi fundacional incomparable en la cultura xinesa, i la seva figura magnetica oscil·la entre la divinitat i la monstruositat segons l'espiera que fem servir per observar-lo. Ens n'ha quedat l'exercit de Xi'an, els guerrers de terracota que li havien de guardar la tomba per si el seu projecte d'esdevenir immortal no rutllava. I qui va ser aquesta reina Lluna? Les croniques oferien tots els elements per construir una novel·la memorable, i nomes calia que hi poses la banya algu amb el do de les grans histories. Jordi Cussa allibera tot el seu torrent narratiu en una aventura que l'acaba de situar en una posicio de referencia entre els nostres millors novel·listes.

Jordi Cussà irrumpió con fuerza en la narrativa catalana con "Caballos salvajes" (2000), novela de culto que sorprendió a críticos y lectores por su fiel retrato de un mundo marginal -el de la adicci