Francesc Pujols morí a Barcelona l any 1962. En aquell moment, Josep Pla escrivia les següents reflexions: ÓFísicament, tant com intelÉlectualment, em semblà sempre un home fora de mida, distint del corrent. [...] Pujols no va fer res per evitar el pintoresc. N ha sentit la fascinació. Pero la gent no ha passat d aquí. L ha tingut per un home anecdotic". Certament, Pujols es un intelÉlectual imprescindible per a comprendre la Catalunya contemporània, pero per a la majoria de gent fou, i es, un humorista. Pero molts el va tenir en alta estima: Eugeni d Ors, Joan Crexells, Salvador Dalí, Josep Mª de Sagarra, Artur Blade... Aixo no treu que pel franquisme i perque la seva obra fou majoritàriament publicada en premsa passa que, tot i que es conegut, no en tenim ni un coneixement rigorós ni tota la seva obra a l abast per valorar-la adequadament i per contrastar les paraules elogioses que li han dedicat Pla i Dalí. En aquest llibre, a banda d un bon estudi introductori, s agrupen els articles i conferencies de Pujols que tenen com a fil conductor la filosofia. Foren escrits i publicats entre 1922 i 1938 i els hem agrupat cronologicament i temàticament per tal que hom tingui una visió de conjunt del seu pensament.