Sinopsis de HISTORIA DE L INSTITUT D ESTUDIS CATALANS (1907-1942)
Escriure la història de lInstitut dEstudis Catalans equival a estudiar el procés dinstitucionalització de la cultura catalana en la llengua pròpia, que abans del 1907 no havia comptat amb cap suport públic i oficial. També equival a estudiar la constitució duna comunitat acadèmica catalana amb personalitat diferenciada de lespanyola i amb presència directa, sense passar per Madrid, en les organitzacions científiques i erudites internacionals. Aquest llibre no es limita a levolució interna de lIEC sinó que, a més, la situa dins el context politicocultural duna època caracteritzada per canvis polítics i socials traumàtics al llarg de tres decennis i mig. Lestudi duna cultura sha dabordar a través dels seus agents creadors, com ara les corporacions i els moviments, i sha de fer amb el grau dobjectivitat històrica més alt que es pugui, evitant caure en la típica monografia cofoia dhomenatge corporatiu. Aquest llibre és el primer volum dels dos prevists de la història de lIEC. Arrenca de la seva fundació el 1907 com a centre destudis històrics creat per la Diputació de Barcelona, satura en la seva ampliació el 1911 en tres seccions la Històrico-Arqueològica, la de Ciències i la Filològica i arriba a linici de la seva reconstrucció el 1942, en la clandestinitat, després del col·lapse del 1939.
Ficha técnica
Editorial: Editorial Afers, S.L.
ISBN: 9788495916075
Idioma: Catalán
Número de páginas: 396
Tiempo de lectura:
9h 26m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 04/02/2003
Año de edición: 2002
Plaza de edición: Catarroja
Colección:
Recerca i pensament
Recerca i pensament
Número: 16
Alto: 16.0 cm
Ancho: 24.0 cm
Peso: 710.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Albert Balcells
Albert Balcells és un reconegut historiador amb quaranta-cinc llibres publicats sobre temes i aspectes del passat de la Catalunya contemporània, com el sindicalisme i el pistolerisme dels primers anys vint del segle XX, la Unió de Rabassaires, l’escoltisme, la Mancomunitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i la memòria col·lectiva dels catalans, així com les colònies industrials. També ha escrit estudis sobre figures cabdals com Rafael Campalans, Enric Prat de la Riba, Lluís Nicolau d’Olwer, Jaume Massó i Torrents i Josep Puig i Cadafalch. És membre actiu de l’Institut d’Estudis Catalans, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de Catalan Historical Review. Té la Creu de Sant Jordi, la Medalla Narcís Monturiol del mèrit científic i el premi Bonaplata del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Els seus darrers llibres són La caricatura política a la Catalunya republicana (2016); amb Rosa Serra, Les colònies industrials de la conca del Llobregat, 150 anys d’història (2019); Compromís i progrés: la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, del 1822 als temps recents (2019-2021), i Les galeries catalanes de ciutadans Il·lustres i la memòria col·lectiva (2021). També és autor del repertori de consulta electrònica lliure Monuments commemoratius de Catalunya, amb informació sobre 1.283 monuments.