Albert Balcells

Barcelona, re-batejada com la "Rosa de foc", va ser l'escenari de centenars de crims selectius entre representants sindicals i agents burgesos. La tradició del pistolerisme ja era forta a finals del segle XIX i va tenir capítols catastròfics com el de la Setmana Tràgica el 1909. Tot i això, entre els anys 1917-1923 va adquirir el seu punt més àlgid. Personalitats com Francesc Layret o Salvador Seguí "El Noi del Sucre", entre molts d'altres, van morir cosits a trets, i les vagues violentes eren a l'ordre del dia. La més emblemàtica, la dels treballadors de la fàbrica elèctrica "La Canadenca", el 1919, que va durar tres mesos, va arrossegar als obrers de tota Catalunya, va provocar assassinats a tots dos bàndols, va deixar Barcelona a les fosques i fins la premsa va haver de parar 10 dies. En aquest marc històric, sorprèn descobrir les xarxes i grups armats que coexistien a banda i banda: des dels proanarquistes fins a la gent d'ordre del Sometent. Fins al punt que el crim i el pistolerisme era un tema quotidià per als barcelonins de l'època. Ho demostren la quantitat d'acudits gràfics que publicava la premsa, en capçaleres tan punyents com L'esquetlla de la Torratxa o La Campana de Gràcia, però també en diaris de to més seriós.

En aquesta obra, estructurada en quatre grans apartats –Prehistòria i Edat Antiga fins als visigots inclosos, Edat Mitjana, Edat Moderna i Edat Contemporània- el lector trobarà una aproximació als primers passos fonamentals de Catalunya, una història que suposa una visió fidedigna i real del que avui es coneix com les seves senyes d’identitat.Una obra de referència avalada per quatre especialistes en la matèria per entendre què és Catalunya.

Un lloc de memòria és un espai o un monument dotat de capacitat commemorativa, al voltant del qual giren rituals civils de contingut polític. Memòria col·lectiva i coneixement històric són diferents i han de guardar la seva respectiva independència, però no són mútuament oposats. Com diu Marc Bloch, la memòria ens divideix i la història ens aplega. Avui, la memòria ja no es pot alimentar de mites i llegendes com en l'antigor. La vinculació amb la història es fa ineludible, però la memòria és diferent, està més lligada a les emocions, a la identitat i al compromís col·lectiu. L'historiador Albert Balcells passa revista als llocs de memòria dels catalans i posa especial atenció al monument barceloní a Rafael Casanova, al Fossar de les Moreres i a la Diada de l'Onze de Setembre. També analitza extensament la memòria problemàtica dels morts de guerra: des del record de la guerra contra l'ocupació napoleònica fins al de les víctimes de la repressió franquista. El Canigó i la seva flama, Ripoll, Montserrat, Poblet, el Palau de la Generalitat, el Palau de la Música Catalana i l'estadi del Barça completen el panorama com a llocs de memòria, sense oblidar la senyera. Tanca l'obra una llarga i lúcida nota sobre l'actual política de memòria històrica al nostre país.

Escriure la història de l’Institut dEstudis Catalans equival a estudiar el procés d’institucionalització de la cultura catalana en la llengua pròpia, que abans del 1907 no havia comptat amb cap supor

Aquest volum és la continuació del primer de la Història de l'Institut d'Estudis Catalans, publicat el desembre del 2002. L'anterior volum estudiava les finalitats de l'obra i de l'organització de l'Institut fins a l'acabament de la Guerra Civil del 1936-1939. Es reprèn aquí el fil on se'l va deixar: la refundació de l'IEC, el maig del 1942, a casa de Josep Puig i Cadafalch per aquell grapat de membres supervivents que no havien estat obligats a exiliar-se. Privat del seu estatge, dels seus materials i de qualsevol suport oficial, l'Institut va aconseguir sobreviure i aviat va convertir-se en un punt de referència ineludible de la resistència cultural al franquisme, alhora que va restablir els lligams acadèmics internacionals després de l'acabament de la Segona Guerra Mundial. Van ser trenta vuit anys de precarietat i d'estretors, durant els primers vint dels quals, com a mínim, l'Institut estigué amenaçat i obligat a una pública clandestinitat malgrat que les gestions per recuperar el local i el reconeixement començaren ben prompte. Sense els esforços i la fidelitat dels seus membres l'IEC no hauria subsistit, ni tampoc sense el suport econòmic del patrocini privat. Però la insuficiència crònica dels mitjans de què disposava l'IEC reduí l'abast de la seva obra durant més de tres decennis i mig. Tot i això, va ser en el període de 1942 a 1960, quan la llengua i la cultura catalana estaven més marginades per la dictadura, que el paper de l'Institut tingué més rellevància com a nucli de relació entre estudiosos i punt de referència a l'interior i a l'exterior, i doncs testimonià que la cultura en llengua catalana no havia mort.

Síntesi històrica de la relació entre els catòlics i el procés de secularització a Catalunya des de l'inici de la crisi de l'Antic Règim, el 1808, fins als acords de separació entre l'Estat i l'Esglé

A Catalunya hi ha nou galeries de ciutadans il·lustres a mes de la Galeria de Catalans Il·lustres, iniciada a Barcelona el 1871 i tancada fa temps. A diferencia d'aquesta darrera, moltes de les altres han incorporat retrats nous i estan vives. Son un element de la memoria col·lectiva local, que es troba present a les sales de plens dels ajuntaments respectius. Aqui s'analitzen en conjunt per primer cop. S'hi inclouen tambe les col·leccions de retrats de quatre corporacions privades pero de projeccio publica. Albert Balcells, membre actiu de l'Institut d'Estudis Catalans i catedratic emerit d'historia contemporania de la Universitat Autonoma de Barcelona, ha publicat quaranta-tres llibres, els darrers dels quals son els seguents: Vuit feministes catalanes entre 1889 i 1976 (2015); La caricatura politica a la Catalunya republicana (2016); amb Rosa Serra, Les colonies industrials de la conca del Llobregat, 150 anys d'historia (2019), i Compromis i progres: la Societat Economica Barcelonesa d'Amics del Pais, del 1822 als temps recents (2019-2021). El present llibre es troba en la mateixa linia de Llocs de memoria dels catalans (2008) i de "Monuments commemoratius de Catalunya", repertori consultable lliurement en linia de 1.283 monuments.

Feia falta una síntesi, en un sol volum pero prou extensa, de la historia de Catalunya des dels primers pobladors a les eleccions catalanes de novembre del 2003, ja en el segle XXI. L'eclosió bibliografica dels darrers vint-i-cinc anys reclamava un balanç, com el que aqui es proposa, que evites tant els inconvenients dels breviaris assagistics com la fragmentacio que sol caracteritzar les obres enciclopediques de molts autors en diversos volums. Quatre historiadors, que compten amb el bagatge de les monografies que han publicat com a investigadors i de la seva experiencia com a professors a diverses universitats, presenten un discurs interpretatiu entenedor i coherent adreçat a un public ampli que cerqui una guia per a circular pel laberint catala.Albert Balcellsa

Aquest llibre ofereix la visió de conjunt de vint anys de projecció exterior de Catalunya en una època de grans canvis polítics al llarg de quatre períodes diferents: la primera postguerra europea am

L obra del professor Sobrequés acosta el passat catala, des de la prehistòria fins ara, als catalans sense excepció i a aquells forasters que, quan visitin Catalunya, vulguin tenir un coneixement general del que ha estat aquest país al llarg dels seus milers d anys d existència. Aquesta breu història té com a objectiu presentar com es va configurar una nació dotada d un Estat propi, que va tenir un paper destacat a Europa durant segles. I, també, explicar de quina manera aquest Estat va ser agredit al llarg de dos segles fins a ser destruït l 11 de setembre de 1714 i la posterior lluita dels catalans per renéixer de les cendres i recuperar el seu lloc en la història.

Libro de bolsillo

Josep Maria Gasch Riudor (1940-2020) fou un advocat defensor de treballadors a la Magistratura del Treball i de processats davant del Tribunal de Orden Público durant el franquisme. Fou diputat i mes tard secretari de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona durant els anys setanta i vuitanta. La seva vida al servei dels altres, la desenvolupa al marge dels partits i de les organitzacions sindicals, inspirat en un cristianisme obert i progressista. Cofundador del bufet d'advocats Col·lectiu Ronda, fomenta el cooperativisme de treball associat, presta ajuda als aturats, fomenta la banca etica i promogue les entitats de dialeg entre el cristianisme i la cultura del mon actual.