Nova aventura de la mateixa colla. El to canvia una mica i en el retrat dels dos personatges nous, l’intel·lectual Xavier del Teulat i la germana d’en Pàmpols, cedeix força terreny a la ironia. Comparteix amb l’anterior el fet essencial de ser una «novel·la de colla amb misteri», no una novel·la de misteri pròpiament dita; bona part del text es centra en la relació dels personatges i les seves vivències (com la pujada al Matagalls i la construcció de l’estel tibetà). Curiosament, per les anades i vingudes de la història, lliga amb el nostre present pel context de crisi econòmica (o més pròpiament, d’inquietud per la feina dels pares) i la revifalla de certa espiritualitat orientalista (per molt que ja no la d’en Lobsang Rampa). Així i tot, durant la relectura (personalment, i potser perquè la sàtira envelleix més que l’aventura) se m’ha fet un punt més antiga que La colla dels deu.
Ficha técnica
Editorial: La Galera, S.A. Editorial
ISBN: 9788424640279
Encuadernación: Encuadernación en tela
Fecha de lanzamiento: 01/01/2002
Plaza de edición: Barcelona
Especificaciones del producto
Escrito por Joaquim Carbó
Joaquim Carbó (Barcelona, 1932), més conegut com a autor de llibres juvenils com els clàssics La casa sota la sorra (1966) i La colla dels deu (1969), a més d’haver escrit un centenar de contes per a Cavall Fort, va ser un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs i no ha deixat d’escriure i publicar tota mena de llibres. Per esmentar-ne només alguns, els de narracions Solucions provisionals (1965) i Cadàvers ben triats (2009), o les novel·les Els orangutans (1969 i 2017), S’ha acabat el bròquil (1987) i, darrerament, Va com va (2015) i Testament (2019). De tant en tant també s’ha dedicat a meditar sobre l’època que li ha tocat viure, i això l’ha fet escriure Viure amb els ulls (2011) i Males setmanes (2021). És evident que el carronyavirus, com en diu ell, que l’ha tingut tancat a casa aquests dos últims anys, l’ha fet reflexionar sobre aquest present tan incert i el pòsit del passat. I sobre un futur que, als seus gairebé noranta anys, no sap ben bé com qualificar, si és que té dret a pensar que encara n’hi queda una mica. (Twitter) @casasorra