Joaquim Carbó

Nova aventura de la mateixa colla. El to canvia una mica i en el retrat dels dos personatges nous, l'intel·lectual Xavier del Teulat i la germana d'en Pàmpols, cedeix força terreny a la ironia. Comparteix amb l'anterior el fet essencial de ser una «novel·la de colla amb misteri», no una novel·la de misteri pròpiament dita; bona part del text es centra en la relació dels personatges i les seves vivències (com la pujada al Matagalls i la construcció de l'estel tibetà). Curiosament, per les anades i vingudes de la història, lliga amb el nostre present pel context de crisi econòmica (o més pròpiament, d'inquietud per la feina dels pares) i la revifalla de certa espiritualitat orientalista (per molt que ja no la d'en Lobsang Rampa). Així i tot, durant la relectura (personalment, i potser perquè la sàtira envelleix més que l'aventura) se m'ha fet un punt més antiga que La colla dels deu.

Joaquim Carbó és un dels millors escriptors catalans de literatura juvenilUn dia, en Pere Vidal llegeix en un anunci del diari que es busca un home jove per fer una feina misteriosa. En presentar-s'hi, en Pere acaba viatjant a Egipte. Alla viu aventures al desert i a la selva, fa una gran amistat amb en Henry Baula i lluita contra el malvat senyor Ti.

Acaba el dia i al voltant de la bassa hi ha molt de moviment, tothom s'hi acosta. Mentre la lluna apareix entre els núvols, els músics, el cor, el solista i el director d'orquestra ocupen el seu lloc. El públic es regira impacient als seus seients. Sssss... Atenció!, que comença.

Joaquim Carbó, un dels autors mes llegits de la nostra literatura, ens presenta l'aventura definitiva dels protagonistes de La casa sota la sorra.L'escriptor Joaquim Carbó està escrivint una novel·la

En el minúscul jardí de la caseta on passo els caps de setmana hi ha un petit armari metàli·lic on s'amaga el comptador del gas. Un dia, quan l'anava a tancar, hi vaig descobrir una aranya grossa i peluda: entre els fils de l'espessa teranyina que havia teixit s'hi acabava d'embolicar una mosca vironera. Si l'aranya semblava feliç per la perspectiva d'un àpat inesperat, jo m'adonava que, si no hagués obert la porteta, la mosca no hauria estat en perill. Llavors vaig agafar un tronquet per no haver de tocar-la amb els dits, quin fàstic!, i vaig treure la mosca d'aquell recinte malèfic. I, mentre l'aranya es devia perquè l'havia deixat sense sopar, la mosca va emprendre el vol per allunyar-se de l'horror que acabava de viure. De retorn a la ciutat, després d'espantar una mosca que s'havia ficat dins el cotxe, vaig riure pensant que podia ser la que acabava de salvar. I, un cop a casa, rumia que rumiaràs, em vaig inventar aquesta novel·la: la història d'una mosca molt especial, intel·ligent i agraïda que ajuda a un noi a... No! No puc dir res més perquè ho heu de descobrir tot de mica en mica... Un malson? Una fantasia? Una distorsió de la realitat? Una reflexió sobre les amistats perilloses? Misteri, perquè no hi ha res que sigui del tot blanc o negre, brut o net, bo o dolent. Trieu i remeneu!

Quan diuen que el Nil és un riu perillós, tothom pensa en els cocodrils. Però això no és res, comparat amb el senyor Ti: un misteriós personatge que dirigeix la casa sota la sorra, la seu d'una organització secreta instal·lada al Sudan que es dedica a tota mena de negocis bruts. Entrar-hi és ben fàcil, però per sortir-ne en Pere Vidal i en Henry Balua estan a punt de deixar-hi la pell.

En Miquel ho volia saber tot. Els mestres van tenir problemes per pensar, buscar, trobar o inventar la resposta adequada a totes les preguntes. Fins que un dia descobreixen que les lletres són la seva gran passió. Des de llavors, no ha parat d'escriure. Vol enllestir tots els contes del món. En aquesta obra es reuneixen breus relats divertits i carregats de missatge en què el propi autor és el principal protagonista.

El Llorica era un piel roja que, de pequeño, no se hacía querer porque tenía el llanto fácil. Creció apartado de la gente del poblado, que estaba cansada de oírle llorar por cualquier cosa, y cada día que pasaba era más amigo de los animales. Tanto es así, que se hizo compañero del Lobo y fue el primero que montó a Caballo, dos animales que hasta aquel momento no se dejaban dominar.

No hi ha un bon teatre d'òpera sense un bon fantasma. I el Liceu no és cap excepció. Quan fa uns quants anys s'hi va calar foc i no en va quedar res, el fantasma del Liceu es va escapar de les flames per ben poc. La Meritxell i en Marc, els germans protagonistes d'El país de les cabres i El gos del metro, ens ho expliquen perquè mentre van durar les obres de construcció del nou teatre, el van tenir a casa seva i es van convertir ens els millors amics seus. A l'estrena de la primera representació el fantasma ja pot tornar a fer de les seves.

Un nen, passejant, va cap a la font del bosc. Tot ho veu bonic. De cop, però, comença a sentir uns sorolls estranys. El paisatge ara se li torna fosc i sinistre... Uf, el soroll el fa un gos! Va sol i és molt juganer i entremaliat. Es fan amics i el gos el segueix. Què passarà quan arribin a casa?

Tots hem llegit o sentit explicar rondalles meravelloses en què algú que ha fet una bona acció rep les tres pedretes o les tres taronges amb què podrà satisfer tres desigs. A en Martí, que és un noi que dibuixa com els àngels, el seu avi li havia explicat la rondalla de la suor d'un gegant molt treballador, que també satisfeia tants desigs com gotes hi havia dins un petit recipient. Un dia, el noi descobreix que pot fer unes figures de fang que no es desfan si les cou en un forn adequat...

Quan diuen que el Nil és un riu perillós, tothom pensa en els cocodrils. Però això no és res, comparat amb el senyor Ti: un misteriós personatge que dirigeix la casa sota la sorra, la seu d'una organització secreta instal·lada al Sudan que es dedica a tot ...