Un narrador observa. Un poeta observa i simplica. Hem de poder reconèixer, en els seus poemes, la veu dalgú que ens parla des de ben endins i que es barreja amb allò que el circumda. I cada veu sexpressa amb un ritme. Un ritme acotat per la mètrica clàssica o un ritme que adopta formes convulses i assonants. Paraula i ritme. La paraula ens portarà el ritme i el ritme ens farà entendre la paraula. Ritme i paraula han danar estretament lligats i Josep Fàbrega ho aconsegueix. (Extret del pròleg d'Anna Maluquer)