📗 Libro en catalán JOSEP M. PUIG SALELLAS, EN LA CRULLA DEL PAIS : SEMBLANÇA BIOGRAFICA

«Jo sempre m’he considerat un més dels Salellas.» Aquesta afirmació la fa Josep M. Puig Salellas en el llibre Història difícil de quatre dones, publicat pòstumament el 2008.1 És un llibre que, tot i ser un relat biogràfic de quatre de les seves ancestres de Mas Salellas, resulta de lectura recomanable per als estudiants novells de dret civil, perquè, com deia Josep Cruanyes, els ajudarà a comprendre, en llur aplicació pràctica ancestral, les institucions antigues del país: els capítols, els heretaments, el dot i l’escreix, l’opció i la hipoteca dotal, la parceria i la masoveria, l’emfiteusi… Història difícil de quatre dones reprèn l’estudi familiar publicat el 1996 De remences a rendistes: els Salellas (1322-1935), 2 un relat de l’evolució social de la nissaga dels Salellas, empordanesa des del segle xiv. No ha d’estranyar que Puig Salellas se submergís en la història del mas i de la família: el sentiment de ser d’un país que ve de lluny i al qual es troba profundament arrelat és connatural en ell i és determinant en la seva activitat professional i pública i en un ideari més travat del que pot semblar a primera vista que té per únic nord: la institucionalització de Catalunya per a conservar-ne la identitat i garantir-li el progrés. Intentaré sistematitzar l’obra de Puig Salellas en cinc apartats: el Notariat, única institució que mai no ha mancat a Catalunya; el dret civil, arrelat i viscut per la gent ininterrompudament; la llengua, element fonamental de la personalitat col·lectiva transmesa de generació en generació; les acadèmies, corporacions públiques que aixopluguen talent i experiència, i les institucions pròpies, cabdals per al funcionament d’un país. També faré una referència a la Fundació Noguera, homenatge fidel de Puig Salellas a Raimon Noguera. I aviso: en redactar la semblança procuraré no ser panegíric, però no puc amagar que hi vaig compartir interessos i inquietuds i en vaig rebre un suport i un mestratge decisius que me’l fan tenir present amb un sentiment gairebé filial.