📗 Libro en catalán K.L. REICH

L’única novel·la escrita en català a partir de l’experiència de la deportació als camps nazis.

En la nostra literatura ocupa el lloc de Si això és un home de Primo Levi en la italiana. Montserrat Roig, després de llegir-la, va començar el seu treball d’investigació sobre els catalans als camps nazis. Marta Marín-Dòmine, autora de Fugir era el més bell que teníem, signa el postfaci de la nostra edició.

L’Emili i el Francesc s’han conegut al front durant la Guerra Civil i hi han fet una amistat forta. Quan els nazis penetren en territori francès, són els primers de caure a les seves mans. K.L. Reich comença dins el camp de concentració de Mauthausen, on han sigut deportats amb milers de soldats republicans, i accedeix a la veritat íntima dels fets històrics. Entre el calculador que se salva fent dibuixos pornogràfics i l’impulsiu que s’indigna davant d’una brutalitat, les reaccions individuals són imprevisibles. Però una cosa que mostra Amat-Piniella sí que és clara i no s’havia escrit mai: entre les filferrades del camp, la lluita entre comunistes i anarquistes va continuar. Ocupar llocs estratègics o aconseguir la direcció d’un camp satèl·lit implicava poder salvar els teus. Ara bé: ¿on passa la frontera entre la solidaritat i l’afany de poder?

“K.L. Reich és una peça única dintre la tradició de la novel·la testimoni. I és, em sembla, encara més.Per a mi l’extraordinari no és solament que sigui una novel·la, un llibre de memòries, un llibre-document. No, per a mi és molt més que això: intenta plantejar-se una sèrie de problemes filosòfics. És una novel·la filosòfica enmig d’un món real, d’un món concret, d’una època històrica importantíssima per al nostre segle XX, i que ell va viure.” Montserrat Roig

“K.L. Reich no és una acumulació d’escenes viscudes, sinó una novel·la. Amat va escriure una novel·la perquè volia anar més enllà de la narració del pur accident inhumà d’una follia col·lectiva; volia extreure’n la dimensió precisa de l’individu humà, amb la seva grandesa i la seva misèria. I així ho va fer.”Maria Aurèlia Capmany