Reeditada desenes de vegades des que va ser publicada el 1965, La casa sota la sorra s''ha convertit per mèrits propis en un clàssic de la literatura catalana que ha alimentat la imaginació de diverses generacions. Les aventures d''en Pere Vidal i en Henry Balua a la vora del Nil, amb el terrible Senyor Ti i la seva organització secreta dedicada a tota mena de negocis bruts, proporcionen al lector l''emoció d''una lluita que entaulen els personatges davant l''adversitat, però també amb ells mateixos. Per celebrar el setantè aniversari de Joaquim Carbó, l''autor que ha donat vida a aquests i a d''altres personatges emblemàtics de la nostra narrativa, Columna ha fet una edició especial d''un títol que milers de joves lectors continuen llegint any rere any.
Ficha técnica
Editorial: Columna Cat
ISBN: 9788466402651
Idioma: Catalán
Número de páginas: 1
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/10/2002
Año de edición: 2002
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Fora Col·lecció Juvenil
Fora Col·lecció Juvenil
Alto: 16.5 cm
Ancho: 16.5 cm
Grueso: 1.0 cm
Peso: 399.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Joaquim Carbó
Joaquim Carbó (Barcelona, 1932), més conegut com a autor de llibres juvenils com els clàssics La casa sota la sorra (1966) i La colla dels deu (1969), a més d’haver escrit un centenar de contes per a Cavall Fort, va ser un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs i no ha deixat d’escriure i publicar tota mena de llibres. Per esmentar-ne només alguns, els de narracions Solucions provisionals (1965) i Cadàvers ben triats (2009), o les novel·les Els orangutans (1969 i 2017), S’ha acabat el bròquil (1987) i, darrerament, Va com va (2015) i Testament (2019). De tant en tant també s’ha dedicat a meditar sobre l’època que li ha tocat viure, i això l’ha fet escriure Viure amb els ulls (2011) i Males setmanes (2021). És evident que el carronyavirus, com en diu ell, que l’ha tingut tancat a casa aquests dos últims anys, l’ha fet reflexionar sobre aquest present tan incert i el pòsit del passat. I sobre un futur que, als seus gairebé noranta anys, no sap ben bé com qualificar, si és que té dret a pensar que encara n’hi queda una mica. (Twitter) @casasorra