Sinopsis de LA CHRISTIE I LA CAÇADORA DE L'INDIANA JONES
La Christie ha de dur una caçadora del seu germà gran, que la converteix en la riota de l''escola, i aleshores s''inventa una història que relaciona la caçadora amb la pel·lícula d''Indiana Jones.La Christie és una noia de catorze anys. La seva família té dificultats econòmiques i ella no pot estrenar mai roba. Ha de dur una caçadora del seu germà gran, que la converteix en la riota de l''escola. Aleshores s''inventa una història que relaciona la caçadora amb la pel·lícula d''Indiana Jones.La Christie és una noia de catorze anys, la petita de quatre germans. La seva mare és anglesa. La família té dificultats econòmiques des de la mort del pare i és per això que la Christie mai no pot estrenar roba. Sempre va vestida amb el que hereta dels seus germans.La Christie es troba lletja i grossa, i només li falta no poder anar vestida com ella voldria!Un dia ha d''anar a l''escola amb una caçadora d''un dels seus germans, que li va gran. Quan arriba a l''escola es riuen d''ella. Aleshores s''inventa la història que aquella caçadora havia servit per filmar la pel·lícula de l''Indiana Jones. Això provoca l''admiració dels seus companys i tots paguen un lloguer per poder-se-la emprovar. Tot d''un plegat es descobreix que la història de la Christie ha estat una invenció seva i ha de retractar-se públicament just el dia que arriba un alumne nou: el Georges. El Georges és un noi més gran que els seus companys, però de petit va tenir poliomielitis i per això va endarrerit en els estudis. El Georges troba que la mentida de la Christie és molt imaginativa. Tots dos es fan molt amics, fins que arriben a enamorar-se. D''aquesta amistat sorgiran reflexions a l''entorn dels sentiments que tenen, i la Christie es farà molt més madura.
Escritora, ilustradora y traductora, Asun Balzola nació en Bilbao en 1942. Estudió pintura en la Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid y trabajó en la Imprenta Industrial de Bilbao. Vivió una temporada en Italia y, al regresar a España, decidió instalarse en Madrid. A partir de ese momento, en el año 1976, se dedicó completamente a escribir y a dibujar. Ilustró tanto libros de creación propia como libros de texto, trabajando para la mayor parte de las editoriales del país y para varias editoriales europeas y estadounidenses, sin olvidar su actividad en prensa, publicidad y diseño gráfico. Fue la primera Presidenta de la Asociación de Ilustradores de Madrid. Reconocida por su excelente trabajo como ilustradora con la Manzana de Oro de Bratislava, fue también galardonada con el Premio Lazarillo y el Premio Nacional de Ilustración, entre otros. Falleció en Madrid en 2006.