📗 Libro en catalán LA CULTURA TALAIOTICA DE MENORCA (CAT): UNA ILLA ENTRE L EDAT DEL BRONZE I L EDAT DEL FERRO

La prehistòria de Menorca és breu, però intensa i molt peculiar. Els éssers humans es van establir a l illa per primer cop en un moment tan tardá com el tercer mil·lenni aC, però rápidament van desenvolupar uns trets culturals específics. Durant gran part del segon mil·lenni aC els habitants de Menorca i Mallorca van seguir camins paral·lels, vivint en petites comunitats agrícoles i ramaderes, amb una organització social senzilla i igualitária. Però, fa poc més de tres mil anys, aquell món va començar a canviar: el paisatge es va poblar de grans construccions ciclòpies, conegudes com talaiots, al voltant de les quals es va concentrar la població. Les societats de les dues illes van prendre camins lleugerament diferents i, a Menorca, l afany per bastir estructures monumentals va assolir cotes inimaginables en una illa tan petita. El contacte amb el món púnic i la preséncia dels menorquins com a mercenaris arreu de la Mediterránia occidental no va implicar la dissolució de la seva identitat cultural, sinó que les peculiaritats de la societat illenca es van mantenir i accentuar. No va ser fins a la romanització, a partir del segle II aC, que es va estroncar la llarga tradició cultural iniciada en el calcolític.Fins ara no existia cap monografia recent que tractés amb profunditat