En La dolça humilitat de la viola Pere Bessó ens porta al seu món oníric i delerós, el de sentir la vida, l’estima i el desig com a motor imprescindible de supervivència. Són els versos d’aquest poemari la transfusió necessària que el poeta ens regala. Per a generar emocions i també impressions d’allò que ens enlaira quan perpetrem el sentit únic de la carn quan vol carn. És aquest llibre el bell relat d’una peripècia sensorial i evocativa que ens permet validar la congruència d’una vida poètica. L’experiència que l’autor transmet des del seu calidoscopi mentre destil·la essències imprescindibles de l’ànim líric que el caracteritza és la vitalitat en estat pur de verb. «Davant de tu, el poema perfecte és petit com la llum en la pols de l’ala d’un ratpenat, solitari com el gos puçós de vila menuda. Però agrada als pares de la metria. Més encara si entre l’orquídia Afrodita i el poema, ets tu qui mor primerament». Són versos on trobarà el lector la veritat d’un esguard que obri el finestral a un paisatge íntim, ple del sentit lúdic i joiós. Ho trobarà amb la claredat d’un llenguatge que s’emmiralla amb el deler i, també, amb la virtuositat del desig, quan es manifesta sembrat entre els versos. L’autor ens regala, pàgina darrere pàgina, la vivacitat que cal per a ser llamps en la foscúria de la nit.