📗 Libro en catalán LA DONA QUE SOMIAVA MARIATXIS

27 contes que en un marc de normalitat aparent i quotidiana s'endinsen -amb humor- en la complexitat i en l'absurd de les relacions humanes amb un llenguatge fresc, senzill i irònic. L'autora diu: "He tingut la gran sort de néixer en una família nombrosa i amb un arrelat, profund i especial sentit de l'humor. De la meva ávia vaig aprendre dites que no he sentit en boca de ningú més. Senténcies com "Déu me'n guard d'un ja está fet", expressions com "Endevinati el grandi secreti!" o adverténcies del tipus "Nena, no beguis més aigua o et quedarás hidròpila" eren el pa de cada dia a la meva infáncia. Haig d'agrair que m'hagin ensenyat a mirar el món per un forat, a fer ús de la ironia, a somiar truites i també a enfadar-me només per les coses per les quals val la pena enfadar-se. Em sembla que és de la barreja de tot això d'on surten els meus contes. De tot això, de les trompades que m'he fumut i del munt de converses que he sentit anant amunt i avall amb la Renfe.