Luego de un largo silencio debido a su enfermedad, Marguerite Duras publica en 1990 La lluvia de verano, ambientada en Vitry. En 1984, en esos mismos suburbios parisinos, había filmado su última película, Los niños, de la que surge este libro. La novela narra la historia de una familia de inmigrantes que vive de subsidios gubernamentales: el padre, la madre y sus siete hijos Ernesto, Jeanne, y los así llamados brothers and sisters.
Ficha técnica
Editorial: El Cuenco de Plata
ISBN: 9789871772407
Idioma: Castellano
Número de páginas: 128
Tiempo de lectura:
2h 58m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 25/10/2016
Año de edición: 2016
Alto: 21.0 cm
Ancho: 13.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Marguerite Duras
Nascuda el 1914 a prop de Saigon (Cochinchina), filla d'una mare mestra i un pare professor de matemàtiques, Marguerite Donnadieu va ser novel·lista, guionista i directora de cinema francesa, autora de L'amant o La vida material. Es va establir definitivament a França el 1932, on va publicar la seva primera novel·la (Les Impudents), sota el pseudònim de Marguerite Duras, el 1943. Les experiències que va viure amb la seva mare a Indoxina la van inspirar per escriure la novel·la Un dic contra el Pacífic, amb la qual es va donar a conèixer per al gran públic el 1950. Durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar a París amb la Resistència, per la qual cosa va ser deportada a Alemanya. Va ser resistent durant la Segona Guerra Mundial, comunista fins al 1950, i va participar activament en el Maig del 68. Va desenvolupar una intensa activitat en els camps del periodisme, la novel·la, el teatre i el cinema, i va escriure i dirigir diverses pel·lícules i obres teatrals. Va escriure el guió de la cèlebre pel·lícula Hiroshima, mon amour (1958), dirigida per Alain Resnais. Va morir el 3 de març de 1996 a París. Inicialment propera a la línia existencialista de Jean-Paul Sartre i Albert Camus, després es va acostar als postulats del «nouveau roman» d'Alain Robbe-Grillet, tot i que les seves novel·les no es limiten mai al mer experimentalisme, sinó que deixen entreveure un alè intensament personal i viscut.