LA MEMORIA CINEMATOGRAFICA DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA 1939-1942
-5% de dto. exclusivo web
Entrega aproximada el miércoles 25 de noviembre.
No tenemos stock en nuestro almacén, pero lo pedimos urgente al distribuidor para que lo recibas muy rápido.
Sinopsis
La Guerra Civil és la indiscutible fita fundacional del franquisme. El seu record va requerir un culte permanent durant la dictadura, alhora que evolucionava en relació a la necessitat de legitimar el règim en cada context històric. Aquest llibre analitza els canvis en l'evocació del conflicte a través de les pel·lícules que el van abordar directament o indirectament. De l'exaltació èpica de l'origen de la guerra, en connexió amb altres gestes d'un suposat passat gloriós, es passa a la seua memòria com una contesa tràgica però necessària per a la pau i el desenvolupament definitius del país; del record alternatiu abocat al possibilisme, a les ruptures impossibilistes de la transició a la democràcia i el nou consens per l'oblit. Tot això es troba en el cine, imbricat en la seua especificitat, considerat un instrument de socialització i un lloc privilegiat de la memòria
Ficha Técnica
Editorial: Publicacions de la Universitat de València
ISBN: 9788437069074
Idioma: Castellano
Número de páginas: 304
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/01/2008
Año de edición: 2008
Plaza de edición: València
Colección:
Història i Memòria del Franquisme
Història i Memòria del Franquisme
Número: 19
Alto: 24.0 cm
Ancho: 16.0 cm
Peso: 704.0 gr
Especificaciones del producto
Recibe novedades de Jorge Nieto Ferrando directamente en tu email
Reseñas sobre LA MEMORIA CINEMATOGRAFICA DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA 1939-1942
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
0 Reseñas
5 0
4 0
3 0
2 0
1 0
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
Publicar una opinión supone haber leído y aceptado las
bases del sorteo
"Tu opinión tiene premio".
Los libros más vendidos esta semana
Sinopsis
La Guerra Civil és la indiscutible fita fundacional del franquisme. El seu record va requerir un culte permanent durant la dictadura, alhora que evolucionava en relació a la necessitat de legitimar el règim en cada context històric. Aquest llibre analitza els canvis en l'evocació del conflicte a través de les pel·lícules que el van abordar directament o indirectament. De l'exaltació èpica de l'origen de la guerra, en connexió amb altres gestes d'un suposat passat gloriós, es passa a la seua memòria com una contesa tràgica però necessària per a la pau i el desenvolupament definitius del país; del record alternatiu abocat al possibilisme, a les ruptures impossibilistes de la transició a la democràcia i el nou consens per l'oblit. Tot això es troba en el cine, imbricat en la seua especificitat, considerat un instrument de socialització i un lloc privilegiat de la memòria