LA NOSA (PREMI CARLES RIBA POESIA 2013)

El llibre que consolida Marc Romera

La nosa és un llibre de poemes en (falsa) prosa, no pas de proses poètiques, on la mètrica amagada es lliura al caràcter generatiu de ritme i música verbal amb la voluntat de generar un llenguatge que a la vegada que aconsegueix ser molt propi i característic de l’autor intenta no perdre el vincle essencial amb la tradició, que el poeta pretén reescriure reutilitzant-la en benefici de la pròpia construcció i de la voluntat de desemmascarar les noses que habiten el món i la condició humana. La incomunicació en l’era de la hipercomunicació, la desubicació, l’estupidesa universal, la mort, la reflexió metapoètica són els principals problemes a partir dels quals es generen els temes que es vertebren amb aquesta voluntat de llenguatge (condemna-mort-por-sexe-drogues-natura-bellesa-poesia-literatura-llenguatge) on forma i contingut, cos i ànima, música i lletra, formen un tot indestriable des de la gènesi del poema. Poemes que es poden entendre però que no pretenen ser entesos sinó buscar la complicitat del lector perquè aquest els completi, els doti d’un significat subjectiu o, simplement, s’acontenti amb un gaudi estètic similar a l’assolible davant una obra plàstica, una dansa o qualsevol expressió musical.

El llibre que consolida Marc Romera

La nosa és un llibre de poemes en (falsa) prosa, no pas de proses poètiques, on la mètrica amagada es lliura al caràcter generatiu de ritme i música verbal amb la voluntat de generar un llenguatge que a la vegada que aconsegueix ser molt propi i característic de l’autor intenta no perdre el vincle essencial amb la tradició, que el poeta pretén reescriure reutilitzant-la en benefici de la pròpia construcció i de la voluntat de desemmascarar les noses que habiten el món i la condició humana. La incomunicació en l’era de la hipercomunicació, la desubicació, l’estupidesa universal, la mort, la reflexió metapoètica són els principals problemes a partir dels quals es generen els temes que es vertebren amb aquesta voluntat de llenguatge (condemna-mort-por-sexe-drogues-natura-bellesa-poesia-literatura-llenguatge) on forma i contingut, cos i ànima, música i lletra, formen un tot indestriable des de la gènesi del poema. Poemes que es poden entendre però que no pretenen ser entesos sinó buscar la complicitat del lector perquè aquest els completi, els doti d’un significat subjectiu o, simplement, s’acontenti amb un gaudi estètic similar a l’assolible davant una obra plàstica, una dansa o qualsevol expressió musical.