La penúltima paraula

Vivim una epoca marcada per una forta tendencia al restauracionisme, a tornar a temps que poden semblar millors, que intenten deixar enrere seixanta anys de fatigues, d’iniciatives, de canvis imprevistos, de descristianització imparable, d’afebliment de l’Esglesia... Avui en dia, hi ha qui vol construir una Esglesia tancada, com un castell, on sentir-se comode nomes envoltat dels "seus".

En aquestes memories, el doctor Antoni Matabosch i Soler repassa la seva dilatada trajectoria dins l’Esglesia —la seva educació, els diferents moviments eclesiàstics, el seu compromís social i nacional, l’ecumenisme, les relacions interreligioses...— perque les generacions mes joves de capellans i diaques, de laics i laiques, tinguin una perspectiva historica que els serveixi per continuar, i millorar, la difícil tasca que van emprendre les generacions anteriors de capellans per renovar l’Esglesia.

Vivim una epoca marcada per una forta tendencia al restauracionisme, a tornar a temps que poden semblar millors, que intenten deixar enrere seixanta anys de fatigues, d’iniciatives, de canvis imprevistos, de descristianització imparable, d’afebliment de l’Esglesia... Avui en dia, hi ha qui vol construir una Esglesia tancada, com un castell, on sentir-se comode nomes envoltat dels "seus".

En aquestes memories, el doctor Antoni Matabosch i Soler repassa la seva dilatada trajectoria dins l’Esglesia —la seva educació, els diferents moviments eclesiàstics, el seu compromís social i nacional, l’ecumenisme, les relacions interreligioses...— perque les generacions mes joves de capellans i diaques, de laics i laiques, tinguin una perspectiva historica que els serveixi per continuar, i millorar, la difícil tasca que van emprendre les generacions anteriors de capellans per renovar l’Esglesia.