El narrador de La Xef explica l’ascens i la caiguda d’una cuinera celebre de Bordeus de qui ell havia estat l’ajudant. La cuina, en el centre del relat, es viscuda com una experiencia espiritual. Aixo no vol dir que el cos i el plaer en siguin absents, al contrari: són els instruments d’un viatge cap a un mes enllà, perque la Xef busca sempre arribar mes lluny en la seva recerca de puresa. NDiaye explora els replecs de l’ànima de cada personatge amb la voluntat de mostrar-los nus, sense clarobscurs. El text desvela una humanitat violenta, clara, al mateix temps malenconiosa i desitjable.