LAS ENSEÑANZAS DE LA LOCURA

Francesc Tosquelles (Reus, 1912 – Granges-d’Òlt, 1994) va ser un psiquiatre republicà que es va exiliar a França al final de la Guerra Civil. Establert a Saint-Alban-sur-Limagnole fins als anys seixanta, a l’hospital psiquiàtric d’aquella localitat duu a terme una pràctica transformadora com a resposta no solament a necessitats terapèutiques sinó també a necessitats culturals i polítiques, en un procés que implicava la institució assistencial mateixa. Més endavant va exercir a Melun, al departament de l’Oise i a Agen, fins a la seva jubilació el 1979. Al llarg de la seva vida, personalitats de molts àmbits van acompanyar-lo i van influir en el seu treball: Emili Mira, Josep Solanes, Antoni Subirana, Lucien Bonnafé, Jean Oury, George Canguilhem, Fernand Deligny, Jacques Lacan... A finals dels anys seixanta, Tosquelles va tornar a vincular-se a l’Institut Pere Mata de Reus, en el qual ja havia treballat abans de la guerra, per participar regularment en la transformació de la institució i l’acompanyament de les pràctiques terapèutiques que s’hi duien a terme. La seva producció escrita és molt extensa, centrada majoritàriament en qüestions terapèutiques i en l’exercici de la psiquiatria, i publicada sobretot en francès, tot i que algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà. D’entre els seus llibres més rellevants, podem esmentar L’enseignement de la folie (1992), Structure et rééducation thérapeutique (1967) i Le travail thérapeutique en psychiatrie (1967). El 7 de març de 1978 Tosquelles va pronunciar una conferència al Círcol de Reus a propòsit del poema «In memoriam» de Gabriel Ferrater, el contingut de la qual va desenvolupar en l’assaig Funció poètica i psicoteràpia, que el Centre de Lectura de Reus i l’Institut Pere Mata van publicar el 1985.