Temps abans de morir, Ramon d'Abadal i de Vinyals (1888-1970) va deixar en mans del doctor Josep M. Font i Rius, un grapat de papers i documents. Eren materials en brut i textos ja redactats sobre qüestions diverses: Guifre el Pilós, els Usatges de Barcelona, i un conjunt de textos caràcter historiogràfic, entre els quals destacaven Les lliçons de la historia, acompanyat de notes diverses i la carta de Santiago Sobreques a Ramon d'Abadal, en la qual recomanava la publicació de Les lliçons... i l'equiparava a Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens. El doctor Font i Rius va conservar aquests papers i en va fer lliurament a l'Institut d'Estudis Catalans. La publicació d'aquest conjunt de textos, alguns d'inedits i d'altres ja coneguts per edicions anteriors, sota el títol general Les lliçons de la historia, mostra la vitalitat i l'actualitat d'un historiador que va desxifrar el trencacolls dels orígens nacionals del país, pero tambe va reflexionar sobre el món contemporani i tot allo que podem aprendre de "les lliçons de la historia".
Ficha técnica
Editorial: La Magrana
ISBN: 9788482640327
Idioma: Catalán
Número de páginas: 240
Tiempo de lectura:
5h 40m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 18/02/2010
Año de edición: 2010
Plaza de edición: Es
Colección:
OTROS LA MAGRANA
OTROS LA MAGRANA
Número: 145
Peso: 390.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Ramon d Abadal
Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1888 - Barcelona, 1970) Historiador, polític i periodista de reconegut prestigi en tots els àmbits de la seva carrera acadèmica i professional. Abans de la Guerra Civil, fou elegit diputat per Vic sota l'empara de la Lliga Regionalista (1917 i 1921), participà en la creació d'Acció Catalana (1922) i dirigí el diari La Veu de Catalunya (1933-1936). Durant el conflicte bèl·lic, s'exilià a Itàlia, d'on retornaria el 1939 per convertir-se en un dels estudiosos més influents de tot el segle XX entorn de la història medieval de Catalunya. L'any 1942 va ingressar a l'Institut d'Estudis Catalans, recentment recompost a la clandestinitat. També fou membre de la Reial Acadèmia de la Història, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut Francès. L'obra cabdal de la seva vida, per bé que inconclusa, és Catalunya carolíngia.