CATALÁN
LES VARIACIONS DE LA POLS
Por
CARLES MORELL
-5% de dto. exclusivo web
Recíbelo el lunes 30 de noviembre.
undefined
Sinopsis
«La mirada acostumada és com un animal salvatge amansit», observa Carles Morell en aquestes págines capricioses i vagarívoles, sempre brillants, en què s’imposa una veu que malda per desacostumarse del mòn a la vegada que es lliura a l’escriptura com a acte vital. Una veu amb una forta voluntat de paraula i d’estil, controlada i incontrolable, estètica i desbordant, afectuosa i destructora, treballada i primèria, que estableix un diàleg horitzontal amb els «pares» literaris—Pla i Montaigne, Foix i Vinyoli, Flaubert i Mann, Yeats i Eliot—, amb els quals es relaciona de manera vivencial i crítica com a escriptor a qui «el pas a la ploma el va agafar bo i llegint». El pols que cal sentir, ens recorda, no és cap altre que el «batec de les paraules», al capdavall l’únic compàs del poeta en l’etern vaivè entre tradició i novetat, teoria i instint, forma i fons, escriptura i vida.
Ficha Técnica
Editorial: Quaderns Crema S.A.
ISBN: 9788477277057
Idioma: Catalán
Número de páginas: 256
Tiempo de lectura: 6h 3m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 14/05/2025
Año de edición: 2025
Plaza de edición: Es
Colección:
D'un dia a l'altre
D'un dia a l'altre
Número: 55
Alto: 21.0 cm
Ancho: 13.1 cm
Peso: 267.0 gr
Especificaciones del producto
Reseñas sobre LES VARIACIONS DE LA POLS
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
0 Reseñas
5 0
4 0
3 0
2 0
1 0
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
Publicar una opinión supone haber leído y aceptado las
bases del sorteo
"Tu opinión tiene premio".
Los libros más vendidos esta semana
Sinopsis
«La mirada acostumada és com un animal salvatge amansit», observa Carles Morell en aquestes págines capricioses i vagarívoles, sempre brillants, en què s’imposa una veu que malda per desacostumarse del mòn a la vegada que es lliura a l’escriptura com a acte vital. Una veu amb una forta voluntat de paraula i d’estil, controlada i incontrolable, estètica i desbordant, afectuosa i destructora, treballada i primèria, que estableix un diàleg horitzontal amb els «pares» literaris—Pla i Montaigne, Foix i Vinyoli, Flaubert i Mann, Yeats i Eliot—, amb els quals es relaciona de manera vivencial i crítica com a escriptor a qui «el pas a la ploma el va agafar bo i llegint». El pols que cal sentir, ens recorda, no és cap altre que el «batec de les paraules», al capdavall l’únic compàs del poeta en l’etern vaivè entre tradició i novetat, teoria i instint, forma i fons, escriptura i vida.