MARTIN MARTINEZ Y LA ILUSTRACION ESPAÑOLA. EDICION Y ESTUDIO DEL "JUICIO FINAL DE LA ASTROLOGIA"

Martín Martínez (1684-1734) va ser un dels principals il·lustrats de principis del segle XVIII, l’obra i la figura intel·lectual dels quals han estat arraconades per la historiografia. Va exercir com a Catedràtic d’Anatomia a l’Hospital General de Madrid i, a mes, va dedicar la seva vida a la defensa de la Il·lustració, a la reflexió filosofica i a l’articulació d’una nova poetica de la prosa i d’un castellà científic amb aspiració de ser considerat en pla d’igualtat amb els usos mes avançats a l’Europa de l’epoca. Com a bona part dels il·lustrats, va ser un actiu polemista contra aquesta Espanya rància i anacronica que es negava a morir i el màxim representant del qual va ser Diego de Torres Villarroel. Contra ell, i en defensa del "Teatro crítico universal", s’adreça l’opuscle que avui publiquem, el "Juicio final de la Astrología" (1727), un breu escrit burlesc a cavall entre la "Medicina esceptica" (1722) i la "Filosofía esceptica" (1730), i on aquest metge i filosof mostra les seves excepcionals capacitats satíriques i els seus molt dilatats coneixements científics, filosofics i literaris.