Empesa pels seus pares, la Mary Ventura viatja en un tren de luxe, gegant i misteriós. Allà coneix una dona que l’aconsellarà mentre travessen els camps de conreus i els túnels eterns que condueixen al novè regne, el territori de la negació i la voluntat congelada, d’on no es pot tornar.
Escrit l’any 1952, aquest conte inquietant, simbòlic i tenebrós s’endinsa en l’univers d’una ment trencada que es revolta contra les convencions i pren contundentment el control de la pròpia vida. A Mary Ventura i el Novè Regne, Sylvia Plath esbossa els trets característics de la seva escriptura i mostra un domini absolut de l’observació i la descripció dels detalls.
Ficha técnica
Traductor: Marta Pera Cucurell
Editorial: Edicions del Periscopi
ISBN: 9788417339265
Idioma: Catalán
Título original:
Mary Ventura and the Ninth Kingdom
Mary Ventura and the Ninth Kingdom
Número de páginas: 64
Tiempo de lectura:
1h 25m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 09/10/2019
Año de edición: 2019
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Antípoda
Antípoda
Número: 42
Alto: 17.0 cm
Ancho: 11.0 cm
Grueso: 0.4 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Sylvia Plath
Va néixer a Boston el 1932, i després de l’institut va entrar a l’Smith College amb una beca. El 24 d’agost de 1953 intentà posar fi a la seva vida i ingressà a l’hospital per rebre tractament psiquiàtric, un col·lapse que és la base de la novel·la La campana de vidre (1963). Va acabar la carrera amb una tesi sobre Dostoievski i aconseguí una beca per al Newham College de Cambridge, a Anglaterra, on conegué Ted Hughes, amb qui es casà quatre mesos més tard. Al 1957, Plath i Hughes es van traslladar als Estats Units, però davant l’embaràs de Sylvia la parella va retornar a Anglaterra al 1959. Poc després, Plath publicava The Colossus, l’únic recull de poemes publicat en vida de l’autora. Entre 1960 i 1962 tingué els seus dos fills, i vuit mesos més tard, Hughes l’abandonà. El desembre d’aquell mateix any, ella i les criatures s’instal·laren a Londres. Els últims nou mesos de vida van ser els més productius de Plath, i compongué els poemes més lliures i intrèpids. Se suïcidà l’11 de febrer de 1963.