📗 Libro en catalán NO HAUREU DE PLORAR ELS MORTS

Els secrets només es poden enterrar durant un temps. Els secrets no moren, no se’ls ha de plorar.
L'ombra d'una ermita vella i immutable s'estén, pesada i negra, sobre Valldeplors, un poble amagat del món per les muntanyes on el passat mai no desapareix del tot i els silencis amaguen veritats. La foscor que neix al cementiri de l'ermita s'escampa a poc a poc pels carrers del poble i s'escola per les seves entranyes mentre a la superfície una llum afilada com un ganivet esquinça sense pietat els ulls d'alguns veïns. La resta, encegats, es debaten entre el record i la por.
Després de la mort d'en Miquel Llop, sota la mirada grisa i quasi humana de l'ermita, les rutines i les certeses dels veïns i veïnes de la vall comencen a difuminar-se a mesura que la terra s'esventra, els morts s'aferren a la vida i els vius la sacrifiquen.