Oleeé! Torno a ser aquí

Aquest llibre recull el diari de Jordi Vendrell, una veu imprescindible de la ràdio catalana. Hi narra el procés de creació del programa L’Orquestra a Catalunya Ràdio, des de la proposta inicial fins als comentaris sobre els primers programes. El text també inclou reflexions de Vendrell sobre la ràdio i el periodisme, així com la mirada dels amics que mantenen viu el record del seu company després de la seva mort, l’any 2001. El projecte, impulsat per Benjamí Villoslada i editat per Nurith Levy i Jordi Rodon, és una obra col·lectiva i coral, com ho era L’Orquestra. . El llibre també aborda el tancament traumàtic del programa, censurat l’any 1992 després d’un debat sobre les detencions d’independentistes. Per mitjà d’aquest volum es vol donar una nova oportunitat per escoltar la seva veu, recuperar els seus escrits i reflexions sobre el periodisme, i continuar el llegat de la seva feina a la ràdio. En definitiva, és també un treball de dol compartit i una invitació a les noves generacions de periodistes a seguir el camí de llibertat i creativitat que va defensar.

Aquest llibre recull el diari de Jordi Vendrell, una veu imprescindible de la ràdio catalana. Hi narra el procés de creació del programa L’Orquestra a Catalunya Ràdio, des de la proposta inicial fins als comentaris sobre els primers programes. El text també inclou reflexions de Vendrell sobre la ràdio i el periodisme, així com la mirada dels amics que mantenen viu el record del seu company després de la seva mort, l’any 2001. El projecte, impulsat per Benjamí Villoslada i editat per Nurith Levy i Jordi Rodon, és una obra col·lectiva i coral, com ho era L’Orquestra. . El llibre també aborda el tancament traumàtic del programa, censurat l’any 1992 després d’un debat sobre les detencions d’independentistes. Per mitjà d’aquest volum es vol donar una nova oportunitat per escoltar la seva veu, recuperar els seus escrits i reflexions sobre el periodisme, i continuar el llegat de la seva feina a la ràdio. En definitiva, és també un treball de dol compartit i una invitació a les noves generacions de periodistes a seguir el camí de llibertat i creativitat que va defensar.