Aquest llibre estudia i cataloga la col·lecció dart que el músic Pau Casals anà reunint al llarg de la seva vida. Les primeres obres que casals aplegà havien estat rebudes com a regal, però a partir de la dècada de 1920 ja va actuar, amb plena consciència, com un col·leccionista assidu de la majoria de galeries dart de Barcelona.
Ficha técnica
Traductor: Delia Mateovich
Ilustrador: Colección de Arte de Pau Casals
Editorial: Viena
ISBN: 9788483307328
Idioma: Catalán
Número de páginas: 176
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 19/06/2013
Año de edición: 2013
Plaza de edición: Es
Colección:
Fora de col·lecció
Fora de col·lecció
Alto: 30.0 cm
Ancho: 23.0 cm
Peso: 1390.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Francesc Fontbona
Francesc Fontbona de Vallescar (Barcelona, 1948). Doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona, d’on va ser professor ajudant (1971-1974). Numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1987) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1992), és soci honorari de The Hispanic Society of America, de Nova York (1993). Director de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya (1995-2013), on fou conservador (1978-95). Ha estat responsable d’art de la GEC (1970-77) i membre de les juntes de Qualificació i Exportació de Béns del Patrimoni Històric, del Ministeri de Cultura (1990-2002) i de la Generalitat de Catalunya (1983-2014), Junta de la qual fou president (2002-2014). President de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic des del 2011, ha estat comissari de nombroses exposicions arreu del món. És autor de La crisi del Modernisme artístic (1975, premi Crítica Serra d’Or), El paisatgisme a Catalunya (1979, premi Institut d’Estudis Catalans), Anglada-Camarasa (amb F. Miralles, 1981), Història de l’art català, 2 vols. (1983 i 1885), La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1823 (1992), Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (I-Pintura), amb V. Durá (1999), Josep Mompou (2000), i monografies de Carles Mani (2004), F. Torras Armengol (2005), Manolo Hugué (2006) i Pau Casals, col·leccionista (2013). Dirigí El Modernisme (2002-04), el Diccionari d’historiadors de l’art català —amb B. Bassegoda—, Pintura històrica catalana (2015), Pintura catalana. El Modernisme (2016) i Arts aplicades a Barcelona (2018). Recollí assaigs a Art, plaer o penitència? (2018), i publicà la novel·la La campana de vidre (2019). Ha estat guardonat amb tres premis de l’Associació Catalana de Crítics d’Art.