Periodisme i llibertat: Cartes 1920-1950

Josep Pla (Palafrugell, Girona, 1897-Llofriu, Girona, 1981). Nacido en el seno de una familia de propietarios rurales, Pla estudió Derecho en Barcelona y se dedicó al periodismo. Al estallar la guerra civil, se trasladó a su casa de Llofriu y, más tarde, residió en París y Roma. Al terminar la guerra, regresó a España y comenzó a colaborar con la revista Destino. Josep Pla es uno de los escritores más importantes del siglo xx en lengua catalana.

Joan Estelrich i Artigues (Felanitx, 1896_– París, 1958), promotor cultural i assagista literari i polític, es vinculà a Francesc Cambó i a la Lliga Regionalista, organitzà Expansió Catalana (1919-1922) i dirigí l’Editorial Catalana (1919-1923) i la Fundació Bernat Metge. També dirigí La Veu de Mallorca i El Día, propietat de Joan March, i col·laborà a La Veu de Catalunya i altres periòdics i revistes; a més, participà, com a diputat a Corts per Girona, en organismes com la Socie­tat de Nacions, en especial en l’àmbit de les «minories nacionals». Publicà, entre d’altres, Entre la vida i els llibres (1926), Catalunya endins (1930), Fènix o l’esperit de Renaixença (1934) i Al servei dels ideals (1934-1936). Durant la guerra civil, organitzà l’Oficina de Prensa del Estado Español, a París, per a la propaganda franquista, hi dirigí la revista Occident i hi publicà La persecución religiosa en España. Col·laborà a Destino i Diario de Barcelona, dirigí el diari España de Tànger, i fou delegat d’Espanya a la UNESCO i membre del seu comitè executiu.