Procés de contradicció suficient

Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona 1990). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, és un dels escriptors més destacats, i sens dubte el més prolífic i el més llegit de la literatura catalana del segle XX.Narrador, dramaturg, assagista, poeta o traductor, Pedrolo va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar regularment en la majoria de revistes catalanes de l'època. Com a traductor es va centrar en els autors francesos i nord-americans contemporanis i va dirigir també la col·lecció de novel·la negra "La cua de palla". La seva producció sobrepassa el centenar d'obres, amb reculls de contes com Crèdits humans (1956), obres dramàtiques com Homes i No (1957) o les novel·les Cendra per Martina (1952), Totes les bèsties de càrrega (1965) o Mecanoscrit del segon origen (1974) i amb el cicle novel·lístic Temps Obert, que engloba onze novel·les protagonitzades per Daniel Bastida.