No és infreqüent de llegir una frase que l'ús -o abús- ha convertit en tòpica sense que per això deixi de ser certa: és aquella que al·ludeix als llibres sense edat com un lloc sense límits. El llibre que teniu a les mans és un d'aquests. Diguem que pot alegrar la ment i el cor, de set a setanta vegades set.Els qui el llegeixin es divertiran amb la tècnica lingüística, les escenes enginyoses, les frases previsibles, el surrealisme d'algunes situacions..., fins que, tot d'un plegat, amb una sola frase final -que pot estar plena de tendresa, però també d'ironia i mordacitat- el conte queda capgirat i obliga a pensar en una altra interpretació que no ens hauríem imaginat mai.