📗 Libro en catalán QUE PENSA JOAN CARRERA

“Jo em vaig veure obligat a ser nacionalista, perquè el meu país era atacat, i l’havia de reivindicar i defensar. Però no per gust. Si Catalunya hagués tingut el que havia de tenir tot país, jo m’hauria preocupat d’altres coses.” “Hi havia companys meus, que com no entraven en la vida política, tot ho abocaven en la predicació. Precisament, jo considerava més sa tenir el canal polític a través del qual fer aquestes coses, però no ficar-hi tota la comunitat en ple. No m’agradava barrejar la política de partit amb la pastoral. Cada cosa al seu conducte.” “Jo quan he fet declaracions sobre la cadena radiofònica propietat dels bisbes espanyols, la COPE, he rebut trucades de la Secretaria de la Conferència Episcopal. I m’he hagut de defensar.” “M’agradaria que allò que va iniciar Joan XXIII finalment passés. Em refereixo a treure l’aparença de luxe, de ganes de domini i d’ambicions polítiques en la cúpula de l’Església.” “Ara, la pèrdua de la fe avança. Molta gent apareix avui com la figura del no-creient, i és molt conscient que no és creient i que no en vol saber res. Cada vegada hi ha més casaments civils, més nens que no fan la primera comunió o que no són batejats.”