XII Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, 2015Aquest llibre, de records més que no pas de poemes,posa sobre el paper, perquè les vol retratar,un reguitzell de vivències de tota mena: pors, angoixes,il·lusions, fracassos, descobriments despaisi de moments... Tot plegat va deixar empremta enaquell noi tímid que sempre va saber que ell no eracom els companys destudi, perquè a casa seva nohi havia ni llum ni aigua, aquell noi que llegia i llegia,que aprenia a fer de pagès però que no volia ser pagès,aquell noi que havia danar a parar al cul del poude la mina de potassa, però que no volia ser miner,aquell noi que somiava un mar que només havia vistuna vegada, aquell noi que no sabia créixer.