Segons un prejudici molt difós en les societats receptores, i Catalunya no n'és una excepció, els immigrants provinents dels països pobres són persones d'un nivell cultural baix, que tracten de subsistir amb qualsevol feina i que viuen en cercles tancats, d'esquena a l'entorn social i cultural. En realitat, però, el seu nivell mitjà d'educació és similar al de la societat catalana, i la voluntat d'integració de la gran majoria resulta tan o més forta que la dels autòctons. Aquesta sèrie de vint-i-dues converses conté una reveladora mostra de la qualitat i la diversitat dels punts de vista i les reflexions dels immigrats a Catalunya, una riquesa que sovint ens entestem a ignorar.