L’enfilall de tota la vida d''en Joan Subirá son ara unes memòries. Uns records escrits de memòria on l''objectiu no es tant la precisió històrica, el que realment va succeir i el com i el quan van succeir, sinó fer-nos reviure allò que en algun moment va ser viscut. Allò que va quedar gravat al cor i, per tant, ara pot ser recuperat pel cor, és a dir, pot ser re-«cor»-dat. Avui dia, aixó de tenir memòria no és una gran excepcionalitat, ja la tenen fins i tot els ordinadors. L’excepcionalitat rau en els sentiments de la memòria, en aquelles coses que s''han gravat al cor d’una persona i després poden ser recuperades en el seu «re-cor-d».