El viatger, que ja ens conduí en una altra ocasió per terres de la Marina en Espigolant pel rostoll morisc, deixa caure la seua mirada i els seus pensaments per la Vall de Gallinera, El barranc de l Encantada, la Vall d Alcalà i la Vall d Ebo. En definitiva, per una Terra de cireres dolça i refrescant com les cireres mateixes i, tambe, ironica i angosta com el Barranc de l Infern, que els fa de columna vertebral. Perque es la Terra de cireres del nostre viatger que, tot i el generic, no podia ser altre que Bernat Capó, la que ell s estima i coneix, la que ens presenta als lectors de manera que, potser involuntàriament, no ens deixa cap altre remei que emprendre la nostra propia ruta a la recerca de les petjades morisques, de la dimensió màgica de la qual ens parla o be, simple i feliçment, de les cireres; sense que quede clar quin d aquest elements es el mes fàcil de trobar.