AGUSTÍ BARTRA I LLEONART (1908-1982) és un dels més notables de la literatura catalana del segle XX. Quan es donà a conèixer, ho féu com un poeta exaltat i rebel que recollia influències de Walt Whitman i de Rilke. El seu primer recull poètic, Cant corporal (1938), va sortir el mateix dia que s'incorporava al front. El 1948 li fou concedida una beca de la Fundació Guggenheim i s'establí durant dos anys a Nova York. Arran d'aquesta experiència, va estrènyer els llaços amb l'alta modernitat de la literatura internacional (T. S. Eliot, Faulkner, Joyce, Wallace Stevens...). De la seva obra, que abraça poesia, narrativa, teatre i assaig, sobresurten L'arbre de foc (1946), Quetzalcòatl (1960), Odisseu (1953), Ecce Homo (1968), Crist de dos-cents mil braços (1974), Soleia (1977) i El gos geomètric (1979).
Recibe novedades de Agustí Bartra directamente en tu email
FONDO DE CULTURA ECONOMICA DE ESPAÑA, S.L. 9789681686055
Al recrear estos mitos - en especial el de Ulises y el de Quetzalcoatl -, Bartra nos señala que el poeta sigue siendo el creador - o el recreador - de ese maravilloso recurso en que se juntan filosofia y poesia, accion voluntariosa y contemplacion lenta, exaltacion y calculo: el mito, el poema mitico, que es tambien el poema epico. Manuel Duran