Agustí Colomines

Pujol ha quedado fuera de juego tras admitir que había defraudado a Hacienda durante 34 años consecutivos. Alrededor de esa confesión se da cobertura a toda una trama de relaciones de negocios, vínculados con el poder y, sobre todo una metodologia que en lo economico y en lo politico dio en llamarse Pujolismo.Colaborar con España pero manteniendo una absoluta libertad en su territorio. Esta obra coral se adentra en ese fenomeno y retrata el funcionamiento del clan familiar, el sobresalto que vive el sistema financiero andorrano una vez que se filtro desde Andbank la existencia de las cuentas ocultas, las consecuencias politicas.Este libro es una agil narracion de los hechos mas recientes vividos por el que fuera presidente de Cataluña y su entorno ademas de incorporar elementos de juicio sobre el futuro que espera tras la caida en barrena de su lider y estandarte. El que fuera Español del año es la primera victima del propio movimiento soberanista que ampara.

Reflexions sobre la història i la seva interpretació personal i col·lectivaSi, com diuen, llegir ésun acte de coneixement, un acte de comunicació estètica, escriure també és una operació ètica que s’

Els primers dies de novembre de 1926 gairebe un centenar de catalans foren detinguts per la gendarmeria francesa acusats de preparar un complot per provocar un aixecament popular a Catalunya i proclamar-ne la independencia. Aquesta temptativa, coneguda com "els fets de Prats de Mollo", i el conseguent proces que es feu a Paris tingue un gran resso internacional i contribui, de forma decisiva, a la internacionalitzacio del cas de Catalunya i a que la figura de Francesc Macia adquiris la dimensio epica que encara avui l acompanya.

Un llibre per commemorar el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, que ens fara entendre que va ser i que va significar.Amb poc es va fer molt. Aquesta idea podria definir l'experiencia de la Mancomunitat de Catalunya, que s'explica de manera detallada, amena i rigorosa en aquest llibre escrit per Agusti Colomines i Aurora Madaula.A principis del segle XX, amb unes competencies limitades i recursos escassos, Enric Prat de la Riba va gosar fabricar el futur en comptes d'esperar-lo assegut, com feien els homes de la vella politica espanyola. El futur no era una abstraccio per als impulsors de la Mancomunitat; el futur eren escoles, hospitals, carreteres, biblioteques, xarxa de telefons i moltes mes infraestructures que es feien al servei de la gent. Mai tan poc poder ha estat emprat d'una manera tan savia i exemplar, fins al punt que encara avui es visible el llegat admirable de la Mancomunitat en diversos ambits de la nostra vida col·lectiva.Cal valorar i divulgar entre les noves generacions aquesta epica dels que van assumir la responsabilitat de construir un pais amb quatre canyes, fent veure que tenien mes palanques de les que de debo tenien. Ells van tenir fe en ells mateixos i en una societat que no tenia por, per aixo van canviar la fesomia de Catalunya.Els catalans d'avui som fills del 1914 mes que del 1714.