Alba de Céspedes

"La conscience que j'avais de ma condition de femme m'inspirait ainsi un sentiment de faute. C'est avec honte que je découvrais sur mon corps tous les signes qui révélaient cette condition et la rendaient visible a mes propres yeux, mais aussi a ceux des autres." Rome, années 1930. La jeune Alessandra grandit dans le modèle féminin imposé par la tradition patriarcale, que véhiculent sa mère - pianiste de talent prisonnière de son mariage - et son austère grand-mère. Lorsque éclate la guerre, elle entame des études et rencontre Francesco, un professeur antifasciste. Pensant trouver un homme capable de voir en elle une égale, elle l'épouse. L'espoir d'Alessandra est immense, et sa déception sera a la mesure de ses attentes. Fresque intime d'une grande modernité parue en 1949, Elles résonne comme un cri d'affranchissement du deuxième sexe dans un monde dominé par les hommes.

«Mientras escribo, únicamente leo libros que me hacen buena compañía, no solo compañía. Hay algunos que yo llamo libros de aliento, como el de Alba de Céspedes.» Elena Ferrante«Una de las pocas autor

«Vaig fer mal fet de comprar aquest quadern. Molt mal fet. Però ara és massa tard per lamentar-ho, ja esta fet.» Així comença el seu delicat i secret diari Valeria Cossati, una dona de classe mitjana a la Roma dels anys cinquanta. Fins que no comença a plasmar els seus sentiments, dubtes i confidències en una llibreteta negra no s'adona de com d'insatisfeta se sent amb la seva vida. A través de les pagines d'aquest emocionant diari, podem observar la rutina diaria que la consumeix a poc a poc: la relació amb els fills, que tenen problemes amb els seus primers amors i es volen independitzar; la falta constant de diners; les dificultats matrimonials; la feina en una oficina i la relació amb el seu cap... La Valeria veu com la seva identitat ha estat cancel·lada i viu atrapada en un paper -el de mare i esposa- i una mentalitat sufocants.A partir d'aquest nou habit, la Valeria s'ho qüestiona tot i veu trontollar l'aparent felicitat amb què encarava la vida domèstica. La dona dòcil i abnegada que havia estat fins ara, dedicada en cos i anima a tenir cura del marit i els fills, es transforma gradualment a mesura que accepta la seva individualitat. El relat minuciós de la consciència es revela de manera silenciosa, però amb la força de la veritat, en una història que es llegeix com una confessió íntima i emotiva.

Seix Barral continúa con la recuperación de una autora que constituye ?un redescubrimiento único? (Die Zeit) con la historia de un gran amor y un gran crimen. Con epílogo de Elena Ferrante.«La h